Ruboritza escoltar aquests dies postelectorals Albert Núñez Feijóo apel·lant al sentit d’estat de Pedro Sánchez per ser investit president. No havíem quedat que el sanchisme era, pel cap baix, el cinquè genet de l’Apocalipsi i que, en tant que això, s’havia de destruir com més abans millor? Diu el refrany que per la boca mor el peix; la bèstia pica l’ham i kaputt. La major part de les vegades, els polítics també moren per la boca; diuen i desdiuen immersos en una espiral de contradiccions. Sánchez no pot ser un dia comunista, filoetarra, independentista i una de les deu plagues d’Egipte, i l’endemà un paio raonable, amb qui es pot pactar, i obligat a fer Feijóo president.
Feijóo, acostumat a guanyar la lliga gallega a l’estil Helenio Herrera, quasi sense baixar de l’autocar, ara s’enfronta a una crua realitat; l’home ha guanyat les eleccions, cert, però la victòria no li arriba per governar ni sumant la dreta més ultra. És el que passa quan t’has dedicat a conrear (només) una bona relació amb Vox i a llençar improperis contra la resta, que quan convoques una festa, quasi ningú hi vol anar. I, donat que les eleccions espanyoles no són presidencials, al final guanya qui suma més adhesions.
De moment, se sap que Feijóo no ho aconseguirà, almenys no sense abans unes eleccions pel mig. Ara falta saber si Sánchez tornarà a multiplicar els pans i els peixos o ens aboquem a unes noves eleccions. Sembla que l’home estaria a set diputats del miracle; això sí, els set magnífics són de Junts. Uns Junts que durant la campanya electoral van dir que mai no ho farien, però que la mateixa nit electoral introduïen un matís: “A canvi de res”. El que cal ara és veure en què es concreta el res. Veurem si Carles Puigdemont també té boca.
Mentrestant, a Catalunya ERC ha esperat l’endemà de les eleccions per anunciar la seva flamant entrada al govern de la Diputació de Barcelona. Uns republicans que tant havien criticat que Junts pactés amb el PSC l’anterior mandat, o, sense anar tan lluny, uns republicans que a Igualada fa dies que critiquen que l’alcalde Marc Castells -en òrbita de Junts- també ho hagi fet. I ara és Junts qui, afegint-se al despropòsit, critica a ERC per fer el que ells van fer. Per la boca mor el polític.
