Ferran Mascarell, el trànsfuga que ara se sent sol

Ferran Mascarell ha trencat el carnet de Junts. N’explica el perquè en un article publicat al digital elmon.cat. Acaba així, se suposa, una trajectòria política que ha donat uns quants tombs des de que va afiliar-se al grup esquerranós de Bandera Roja, en ple franquisme. A l’article en què justifica la seva retirada de la política ho relata així el seu periple: “Vaig militar de jove a Bandera Roja, unes quantes setmanes al PSUC quan tot semblava possible, vint anys al PSC quan encara era catalanista, a la Crida mentre va existir i a Junts d’ençà que va néixer fins ara”.

Ara ja no milita a Junts: “M’he donat de baixa. Necessito una temporada de solitud política”. I afegeix: “Els confesso que poques vegades he estat còmode dins de cap partit. Massa corporativisme. Em considero inscrit en el partit que preconitzava Albert Camus: el dels que no estem segurs de tenir sempre i, en tot, la raó”.

Tot i que, segons diu, no ha estat gairebé mai còmode militant en els partits polítics el cert és que ha estat representant uns quants des de fa pràcticament un quart de segle. Va ser regidor de Cultura de l’ajuntament de Barcelona, amb els alcaldes socialistes Joan Clos i Jordi Hereu, entre els anys 1999 i 2006. Després va ser conseller de Cultura, primer set mesos en el govern del socialista Pasqual Maragall, l’any 2006, i cinc anys i un mes amb el convergent Artur Mas, entre el desembre del 2010 i el gener del 2016.

Malgrat que va sonar com a candidat a alcalde de Barcelona tant en representació del PSC com de Junts sempre s’ha hagut d’acontentar amb el càrrec de regidor. Ho va ser primer amb governs municipals socialistes i a l’oposició, entre el 2019 i el 2023, quan es va apuntar a la candidatura encapçalada per la post-convergent Elsa Artadi. Quan Xavier Trias va ser alcalde, ell exercia com a conseller d’Artur Mas.

Al Parlament de Catalunya també hi ha estat en representació del PSC i del nacionalisme, ara independentisme, convergent. Va ser diputat socialista entre el 17 de novembre del 2006 i l’1 de març del 2007, i ho va ser entre el febrer del 2020 i el febrer del 2021, en representació de Junts.

Carles Puigdemont el va nomenar delegat del govern de la Generalitat a Madrid el 26 de gener del 2016 i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució després de la proclamació de la independència de Catalunya el va descavalcar del càrrec el 28 d’octubre del 2017. Quim Torra el va reposar en aquesta mateixa destinació política el 26 de juny del 2018 i el va substituir Gorka Knörr l’abril del 2019.

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, abans d’entrar en política va ser editor i director de les revistes L’Avenç entre el 1977 i el 1984 i Saber entre el 1980 i el 1983. El 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona, en aquella època en mans socialistes i el 1987 coordinador de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

En política ha fet, doncs, una llarga carrera de la mà primer dels socialistes i després de la dels convergents nacionalistes i dels independentistes de Junts. Aquest 10 de juliol va complir 72 anys. Ha arribat l’hora de fruir de la “solitud política”. Fi de trajecte.