A Salvador Illa li van donar un ministeri ‘maria’, Sanitat, per cobrir la quota catalana. Les competències de salut estan transferides a les comunitats autònomes -la primera a rebre-les va ser Catalunya l’any 1981, i fins al 2002 no es va completar el periple autonòmic. Així, la cartera de Sanitat és pràcticament buida, reduint els marges de lluïment, però i també els de desgast. Aquest va ser el ‘regal’ que a l’inici de la present legislatura el president Pedro Sánchez li va fer al roquerol. Desconec si ho va fer perquè no se’n fiava o perquè tenia el carnet de ball ple. Sigui pel que sigui, a Illa li van donar un plàcid ministeri que, a priori, pocs mals de cap li havia de donar, situant-lo en un gris segon pla. Per entendre l’escassa notorietat del ministeri, només cal preguntar-se com es deia l’anterior ministre-a de Sanitat –María Luisa Carcedo. Però Murphy sempre està a l’aguait, mig ocult, amb les seves lleis a la recambra, a punt de disparar. I va disparar. La Covid-19 ha fet saltar pels aires la normalitat i el que havia de ser un ministeri de pa sucat amb oli s’ha convertit en un súperministeri i Illa, que havia de passar per la política sense pena ni glòria, s’ha convertit en un súperministre.
Pocs eren els que apostaven que el filòsof faria carrera política, però aquí està. Entre taciturn i insípid, qui va ser alcalde de La Roca del Vallés, fa cara de comptable despistat, amb “posat de gentleman vintage”, com el descriuria el seu company de partit, Ferran Pedret; que també en destacava: “Sap escoltar”. Així, avançant de puntetes, la mà dreta d’Iceta, s’ha convertit en el polític revelació de la temporada. L’estat d’alarma decretat per gestionar el virus el van convertir en polític amb més poder a Espanya i ara, tot i el retorn de les competències als seus llocs d’origen, Illa continua surant en un mar de polítics nàufrags.
Quin ha estat el secret o els secrets de l’èxit d’Illa? D’entrada, el “saber escoltar” que deia Pedret, i deixar-se assessorar. Illa ha trobat en el doctor Fernando Simón un bon aliat per gestionar una crisi sanitària sense precedents. I, tot i que la gestió és plena de màcules, l’atípic duet se’n surt ben parat. Més mèrits? Illa ha aguantat amb estoïcisme el vendaval de crítiques, sense caure en la provocació, però tampoc sense deixar de defensar-se, tornant pacientment totes les pilotes que ha rebut. Així, l’home ha deixat per a la posteritat grans sentències com -responent a les crítiques del PP: "Simplement li vull demanar un favor: felicitin la senyora Ana Pastor per haver creat el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries i la senyora Ana Mato per haver nomenat a Fernando Simón". També són seves les frases: “La travessa, els dilluns, l’encertem tots”, o: “Espectacles, els justos”.
Per tot plegat, Illa s’ha convertit en un clar aspirant a la presidència de la Generalitat de Catalunya, que pot donar i donarà molta guerra. Encara no és dilluns per encertar la travessa, però temps al temps.
