Per repulsius que resultin els fets descrits, que hi resulten, vagi per davant la presumpció d'innocència -massa sovint oblidem que la presumpció és d'innocència i no de culpabilitat, o així ho estableix a Espanya el sistema judicial. Sovint fem bona la frase d'aquell 'spaghetti western', que deia: "Abans el penjarem, després el jutjarem". Les temptacions hi som, però intentarem vèncer-les.

Nou dones acusen el divo de l'òpera espanyola i internacional, Plácido Domingo, d'assetjament sexual. Els testimonis han estat publicats per l'agència Associated Press, que només identifica pel seu nom a una de les víctimes, la mezzosoprano Patricia Wulf. Segons l'agència nord-americana, Domingo va pressionar a les suposades víctimes, dones joves en els inicis de la seva carrera, perquè mantinguessin relacions sexuals amb ell a canvi de treballs i va arribar a castigar professionalment a qui es negava. Els fets es remunten a principis dels anys vuitanta i s'estenen durant tres dècades.

El més repugnant del cas ha estat el comunicat de resposta que ha fet públic el cantant, en què implícitament reconeix que alguna cosa va fer... "És dolorós sentir que he pogut molestar algú", respon el tenor, tot i qualificar les acusacions d'"inexactes". La 'perla' de la defensa ve quan diu: "Les regles i valors pels quals avui ens mesurem, i hem de mesurar-nos, són molt diferents de com eren en el passat". Què vol dir amb això? Que abans assetjar era millor vist que ara? El redactat autoinculpador si més no mereix la més alta repulsa.

Tot i les abrandades defenses que el cantant ha tingut, com ara la de la soprano Ainhoa Arteta o la de la cantant Paloma San Basilio, el degoteig de cancel·lacions de concerts de Domingo, a Filadèlfia i a San Francisco, els primers, corroboren que alguna cosa ha canviat de quan "les regles i valors" eren diferents. El divo de l'òpera, per mot divo que hagi estat o continuï sent, no està exempt de donar explicacions sobre el que va fer i, en cas que sigui necessari, pagar-ne les conseqüències.


El conflicte no ha trigat massa a baixar a l'arena política. Ben aviat, polítiques de Vox, fidels al seu marc mental, han sortit en defensa del tenor. Tampoc se n'ha pogut estar la marquesa del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que ha defensat Domingo amb capa i espasa, qualificant les denúncies de les nou dones com a un "histèric linxament". Ara, la ultradreta oficial i oficiosa abandera el 'negacionisme' de l'assetjament sexual en contraposició al #MeToo, un moviment que ha ajudat i ajuda a fer visible l'assetjament sexual, també en les més altes esferes.