La revista El Jueves ha reaccionat a la requisa d'un exemplar de la publicació, que duia l'exconseller Raül Romeva quan va reingressar a presó –en aquest cas, a la madrilenya de Soto del Real–, de la millor manera que sap fer-ho: amb humor. Així, dimarts publicava una vinyeta a on es pot veure Romeva assegut a la cel·la observant com un altre pres llegeix El Jueves camuflat dins del periòdic La Razón, alhora que li diu: "Romeva, te lo dije… ¡El truquito! ¡El truquito!" (a més, a la falsa portada de l'ultradretà diari s'hi pot llegir: "Satanás habla catalán". I, per acabar-ho d'arrodonir, la revista ha substituït el seu eslògan de capçalera "La revista que sale los miércoles" per "La revista que confiscan en Soto del Real". La direcció del centre va prendre el setmanari a l'exconseller al·legant que és una publicació "políticament incorrecta". Vols millor publicitat per una revista satírica…
Segons els mateixos polítics catalans, que han estat traslladats a Soto del Real per afrontar el judici de l'1-O, El Jueves no ha estat l'únic que se'ls ha requisat; durant l'ingrés també se'ls van confiscar objectes personals de color groc; al mateix Romeva li van prendre un retolador fluorescent d'aquest color. Una curiosa patologia anomenada xantofòbia, subfamília de les cromofòbies, que indica una por patològica o fòbia del color groc o de la paraula "groc" i dels seus derivats, que s'està estenent de manera preocupant. Si pels xantofòbics fos, el submarí groc dels Beatles s'hauria enfonsat, o Tony Orlando no hagués pogut lligar una cinta groga al vell roure…
El groc, especialment en forma de llaç, és el color que en el seu dia es va adoptar per reivindicar l'alliberament dels polítics independentistes catalans empresonats. El llaç groc és un símbol que usen distints països per reivindicar les seves causes. Entre altres, a Itàlia és una mostra de solidaritat amb els presoners de guerra; a Corea del Sud el llaç groc és un símbol en record de les víctimes de l'enfonsament de l'MV Sewol el 2014, en el qual van morir 304 persones (el Papa Francesc se'l va posar en la darrera visita a la república coreana); a Alemanya es fa servir en suport a les forces armades. La primera referència coneguda de l'ús d'escarapel·les de color groc a Espanya es troba en l'any 1704, per la referència al fet que el virrei borbònic de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar va prohibir-ne l'ús partidista durant la guerra de Successió, per a evitar la publicitat del bàndol que les usava "creando discordias entre las familias" –un argument que ara torna a estar de moda.
Tot i reconèixer que hi ha una sobreactuació permanent a banda i banda del conflicte, i que aquesta va camí de saturar el personal, no acabo d'entendre segons quines reaccions –de pell fina– que acaben fent el ridícul decomissant exemplars de El Jueves o retoladors de color groc. Si dediquéssim menys temps al que és superflu, en guanyaríem molt per resoldre el que realment és important.
