Perquè entenen que la primera Llei que s’hauria de modificar per començar la regeneració de la democràcia espanyola és la d’Hondt, de manera que es garanteixi una representació real de les urnes als escons. Aquest canvi en el sistema de repartiment de vots, que comporta una reforma de la Constitució, és una de les seves principals apostes polítiques.
Perquè malgrat les traves que imposen els brontosaures polítics perquè una formació es pugui presentar a unes eleccions, el Pacma aconsegueix anar a totes les circumscripcions. Als comicis del 20-D, a més, i davant els partits que s’omplen la boca amb la igualtat de gènere, van ser la formació amb més dones al capdavant de les llistes electorals, 84 de 111.
Perquè han patit la discriminació –diversos veïns i veïnes van enviar les caps de files del Pacma ‘a fregar’ quan es van reunir amb l’alcalde de Tordesillas (el del Toro de la Vega)- i saben que la millor manera de combatre-la és des de l’educació en la igualtat i amb un cos judicial format exclusivament per a casos de violència masclista.
Perquè són un partit ‘oblidat’ pels grans mitjans de comunicació i perquè els boicoteja l’Estat: a diferència d’Unió Democràtica, el Pacma mai apareix a les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques tot i que triplica en vots els democristians. (Quantes vegades ha aparegut un representat d’Unió a TV3 i quantes un del Pacma?)
Perquè cal prohibir les pràctiques actuals de les indústries càrniques, que ens empenyen a un model insostenible de ramaderia, que només pensa a engreixar el bestiar ràpid i amb qualsevol tipus de ‘pinso’.
Perquè aposten per un “canvi complet del model de consum”: des del retorn dels envasos als hipermercats o campanyes de conscienciació d’estalvi energètic, al foment del transport públic i de les energies renovables (en comptes de fiscalitzar-les).
I pel què fa a la independència: “Som un partit democràtic i estem d’acord amb què es voti i es treballi conseqüentment amb el resultat obtingut. Pacma, com a partit, no es posiciona ni pel SI ni pel NO”, argumentava, de manera tan simple com brillant, la candidata per Barcelona, Anaïs Arranz, a les darreres eleccions al Parlament.
I pel què fa a la corrupció: límit al finançament de les fundacions i transparència econòmica.
A diferència d’altres partits que diuen que no deuen res als bancs, però que per aconseguir el poder s’associen amb altres que sí que tenen contrets deutes milionaris, el Pacma s’autofinança amb les quotes dels socis. Els propers dies se sabrà quants milions d’euros han gastat els partits en campanya. El Pacma, el 20-D, va pressupostar un topall de 15.000 euros.
I perquè a l’Europa que tracta els refugiats de guerra pitjor que als animals abandonats convé reeducar-la. I què millor que fer-ho mitjançant els valors d’una formació que equipara la defensa de totes les formes de vida, les humanes i les que no ho són.
Coda 1: A les generals de 2011, el Pacma triplicar els resultats de les anteriors eleccions, i va obtenir 102.144 vots al Congrés i 374.483 vots al Senat. El 20-D van doblar resultats: 219.181 vots i van ser la primera força en nombre de vots sense representació a la cambra baixa, tot i triplicar els resultats CCa-PNC, que va obtenir un escó, i superar EH Bildu, que en va obtenir dos. Si mantenen aquesta dinàmica, el 26-J faran cèlebre aquella frase que diu que un partit determinat “ha obtingut menys vots que el Pacma”.
Coda 2: potser sobra dir que ni milito a cap formació ni sóc associat a cap associació.
