La pel·lícula ‘Campeones’ va ser considerada la millor de la producció espanyola de l’any 2018 en els premis Goya entregats aquest dissabte. També es va premiar Jesús Vidal, com a millor actor revelació, i Coque Malla, per la cançó que va crear per aquesta comèdia.
La primera reacció meva va ser recordar la cançó de Serrat: “De vez en cuando la vida toma contigo café y está tan bonita que da gusto verla”. I és que va ser molt agraït veure els protagonistes pujar a l’escenari i abraçar-se feliços. ‘Campeones’, segur que ja ho sabreu, explica com un entrenador professional de bàsquet de primer nivell és destituït per conduir begut i la jutgessa el condemna a entrenar un equip de persones amb discapacitat intel·lectual. Primer ho fa a disgust però finalment s’implica a fons i sintonitza amb els components d’aquest particular equip.
És una comèdia, dirigida per Javier Fresser, que humiteja sovint els ulls dels espectadors tant pel bon humor com per la tendresa que traspua. Acaba, com d’altres pel·lícules amb l’esport per enmig, amb una pilota llançada en l’últim segon cap a cistella que pot determinar si el ‘nostre’ equip guanya o perd la competició final. Mentre la pilota volava cap a la cistella pensava que seria bo que no hi entrés. Que aquest cop fos diferent. Que els ‘meus’ perdessin. Que si guanyaven es trencaria l’encís de la història. I, efectivament, la pilota va a petar fora, lluny de la cistella.
Els ‘meus’, els ‘nostres’, perden? Ni molt menys. Guanyen. I enamoren. Per això els han donat el premi Goya a la millor pel·lícula de 2018 i a Jesús Vidal el dedicat al millor actor revelació. De fet, és una de les millors notícies que hem tingut aquests primers dies de 2019.
Una societat que sap premiar produccions amb aquest missatge i calidesa humana encara té esperança. Ens ho confirmaven els seus protagonistes amb la seva presència, les seves rialles i el pin que portaven al pit reivindicant els Objectius de Desenvolupament Sostenible per 2030 de les Nacions Unides.
Quina lliçó!
