L’excandidat a la presidència de l’Ateneu Barcelonès i exponent de l’independentisme hiperventilat, el filòsof Bernat Dedéu, ha estat en la diana d’una amarga polèmica arran de la mort del periodista Carles Capdevila, fundador i primer director del diari Ara, víctima d’un càncer.
Fa dos anys, quan se li va detectar la malaltia, Bernat Dedéu va escriure un article al seu blog La Torre de les Hores, on feia broma de Carles Capdevila i de la seva dona, la també periodista Eva Piquer. Afirmava aleshores el nostre filòsof enragé: “Segons em diuen, l’Eva –la parlamentària més efímera de la nostra història, una dona que lluita a diari per compaginar la vida amb la feina i explicar-ho als catalans– digereix malament els meus escarnis, les dosis d’ansiolítics passen de 0,25 a 0,50 amb gràcil facilitat i fot-li Alprazolam per esmorzar i fot-li Diazepam per sopar. No hi ha res que el guardià de La Torre de les Hores desitgi menys que engreixar la nòmina dels psicòlegs de la pàtria i –de fet– aprofito el prec dels meus amics per desitjar-li al Carles que es recuperi ben aviat. El càncer no és una malaltia greu per l’horitzó de la mort, sinó perquè esquerda de mica en mica la vanitat dels vius, et fa adonar de la fragilitat del teu cos corcant-lo i t’aïra lentament perquè se’n riu amb ironia de la teva resistència al dolor.
Si decideixo no escriure més de l’Eva o d’en Carles no serà perquè consideri que no podem burlar-nos de qui ho passa malament, la qual cosa acabaria amb l’art del grotesc amb el qual excel·lim els de raça mediterrània. Si ho faig, com així demanen els meus amics d’esquerres amb esperit catòlic, és perquè com a poble ens cal com aigua de maig que en Carles tiri endavant. Si en Capdevila traspassés, i déu no ho vulgui, l’Eva esdevindria automàticament la vídua oficial de la tribu. Atesa la pruïja de les dones per convertir en literatura qualsevol afer de la seva vida, la nostra futura Pantoja no tindria cap pudor en escriure llibres com Saber enviudar o Vídua amb nens (ambdós editats a ARA Llibres) i, de ben segur, acabaria filtrant el seu drama en novel·les com ara Sola i de dol, que s’alçaria sense esforç amb el premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes. Pel bé de la pàtria, cal evitar que tots aquests llibres acabin publicant-se. Cal resistir”.
Amb la mort de Carles Capdevila, el passat dia 1 de juny, aquest article de Bernat Dedéu ha adquirit una renovada vigència. Nombrosos lectors del seu blog s’hi han adreçat aquests últims dies per recriminar-li el seu sàdic cinisme i dir-li el nom del porc. Si Bernat Dedéu, al capdavant de la candidatura Ordre i Aventura, arriba a ser escollit president de l’Ateneu Barcelonès, avui l’escàndol seria descomunal.
