De la mà de l’expresident Carles Puigdemont, el moviment independentista ha viscut, en les últimes setmanes, l’aparició de tres noves plataformes polítiques: la Crida Nacional per la República, el Consell per la República i el Consell Assessor  per l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. Per la seva banda, Òmnium Cultural ha impulsat la iniciativa Som el 80% i l’ANC dona suport al moviment Primàries Catalunya, que lidera el filòsof Jordi Graupera.

A aquest estol d’organitzacions neonates cal sumar-hi els quatre partits independentistes amb representació parlamentària (PDECat, ERC, Demòcrates i les dues branques de la CUP), a més de la confluència Junts per Catalunya, les entitats cíviques (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Súmate…), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els sindicats independentistes, l’Associació Catalana pels Drets Civils -que aplega els familiars dels polítics presos-, l’associació Drets, el Col·lectiu Praga, etc.

Tot aquest garbuix de plataformes i organitzacions s’ha traduït en l’evident paràlisi i confusió que hi ha, actualment, en el moviment independentista, on es multipliquen les idees i les propostes, cada cop més estrambòtiques i disperses, per intentar sortir de l’atzucac provocat per la repressió de l’Estat contra els líders del procés. Aquesta sensació de caos ha portat Josep-Lluís Carod Rovira, exvicepresident de la Generalitat i una de les veus més autoritzades de la causa secessionista, a escriure un dur article al diari Nació Digital on lamenta la manca de coordinació i la inexistència d’un lideratge clar.

Josep-Lluís Carod Rovira, que s’ha donat de baixa d’ERC i l’ANC, alerta: “El patriotisme de la gent és d'una fortalesa de pedra ciclòpia, però diria que la paciència dels éssers humans, inclosos els éssers humans independentistes, té un límit. Si no volem que la desorientació actual derivi en tristesa i aquesta en frustració, una mica d'ordre, sisplau”.