La història del Barça es pot trobar en els llibres, però cada vegada menys en la memòria del col·lectiu dels empleats i executius de club, que fins fa només uns anys havia estat el principal depde records, anècdotes, successos i secrets.

La regeneració del personal ha estat tan gran que fa unes poques setmanes un futbolista com Migueli, una llegenda viva del barcelonisme, va tenir seriosos problemes per poder accedir a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Però no perquè la seguretat imposés el control que, inevitablement, ha de passar tot visitant, sinó perquè ningú de la cadena de seguretat, ni tampoc empleats amb rang i autoritat de la instal·lació, sabien qui era aquest "Miguel" que havia demanat d'entrar.

Fa tot just cinc o sis anys la seva presència no hauria causat cap problema de control d'accés, sinó tot el contrari, ja que se li hagués deixat entrar sense més preguntes que les derivades de l'interès personal dels empleats de més edat per com li va la vida. Migueli, que resideix fora de Catalunya i només ocasionalment visita el Camp Nou o la Ciutat Esportiva, segueix sent assessor esportiu de la presidència i tutela a distància el Barça B perquè, entre altres coses, aquesta és la seva debilitat, la cura del planter i vigilar que les millors promeses entenguin el que és vestir la samarreta de Barça. Quan va formar part del staff del futbol base entre el 2001 i el 2003, es va encarregar d'estar sobre dels Piqué, Cesc, Iniesta i Messi.

El més difícil en el seu cas no va ser que a la fi pogués entrar al recinte, no sense abans trobar algú que pogués avalar el seu accés, sinó que una vegada va obtenir la llum verda per accedir-hi, doncs havia previst veure l'entrenament aprofitant la seva visita, va haver d'estar confinat en un racó i vigilat per la seguretat perquè no es mogués d'un determinat lloc, allunyat el més possible del vestidor.

L'entrenador del primer equip, Ernesto Valverde, va haver de posar ordre fa uns mesos perquè no es filtrava l'entrada d'alguns endollats a l'àrea del primer equip. Aquesta va ser l'ordre, finalment confosa amb la de tractar a tots els visitants amb el mateix grau de recel, sospita i perill. És el problema de no saber qui va ser o qui és Migueli.