El pla nacionalitzador que Jordi Pujol va presentar al seu govern el 3 de setembre del 1990 abastava tots els àmbits professionals amb incidència en la vida social catalana. Així constava en l'apartat Acció interna de la Generalitat d'aquest pla -que publica l'edició del setmanari EL TRIANGLE que ha sortit aquest dimecres als quioscs- on s'assenyalava que una de les seves activitats fonamentals era la "incidència en la selecció i destí de funcionaris clau: jutges, notaris, comandaments dels Mossos d'Esquadra, metges, mestres, secretaris d'ajuntaments, etc". Cal "incidir sobre l'administració de justícia i d'ordre públic amb criteris nacionals", s'hi deia.

I tenia un interès especial en el món de la comunicació. Per això la primera activitat fonamental que recollia en l'apartat dedicat a aquest sector proposava "introduir gent nacionalista amb una elevada professionalitat i una gran qualitat tècnica en tots els llocs clau dels mitjans de comunicació". Les potes d'aquesta política d'infiltració ideològica eren nombroses, des del departament de Presidència de la Generalitat i el departament de Cultura fins a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, passant per "altres emissores de TV i ràdio", Cadena 13, Premsa Catalana SA (editora del diari Avui), Xarxa Cultural, El Temps o la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB, l'única universitat pública que oferia la carrera de Periodisme aleshores.

Res no quedava a la improvisació en aquest pla. En els dos capítols anteriors d'aquesta sèrie de reportatges que publica en exclusiva EL TRIANGLE s'ha donat a conèixer com es preveia la infiltració de la ideologia de Jordi Pujol en àmbits com l'escola o la cultura. Incloïa també àmbits com les universitats, la direcció d'empreses, els sindicats de treballadors o l'administració de la Generalitat.

El pla dedicava un apartat per a Universitat i Recerca, independent del que dedicava a Ensenyament. Pujol volia que els professors universitaris escampessin la seva idea de què hauria de ser Catalunya: cal "estimular el sentiment nacional català dels estudiants i professors i promoure l'ús de la llengua en tots els àmbits de l'activitat acadèmica i la recerca" i promoure i ajudar "a la creació d'universitats privades, especialment d'iniciativa social, arrelada al país".

En el món laboral i empresarial, el pla de nacionalització volia influir en els consells d'administració i gestió de les empreses i en les direccions dels sindicats de treballadors. Ho resumia en un dels objectius de l'apartat batejat com a Món empresarial i professional: "Promoure organitzacions patronals, econòmiques i sindicals catalanes".

Es tractava d'"aconseguir la catalanització dels gremis, del Foment del Treball Nacional, de la PIMEC, del Cercle d'Economia, de la Federació de Caixes d'Estalvis, dels col·legis professionals, de les Cambres de Comerç..." i d'"afavorir les estratègies sindicals que incorporin la dimensió lingüística i nacional en la seva política".

Es pretenia aconseguir la màxima projecció exterior de Catalunya i els Països Catalans –el document sempre presenta Catalunya al costat dels Països Catalans–. "Fomentar el coneixement d'una imatge catalana a l'exterior, composta per elements com el folklore, l'artesania o les arts plàstiques" era una de les vies per assolir-la.

No oblida la necessitat de crear noves infraestructures econòmiques i de comunicacions. Potenciar la Borsa de Barcelona, els bancs i caixes d'estalvis catalanes, traspassar a la Generalitat totes les competències en matèria de ferrocarrils, obrir una línia de tren d'alta velocitat que uneixi Alacant amb París passant per València i Barcelona i ampliar el port i l'aeroport de la capital catalana queden consignats en aquest document.

El darrer àmbit que es desenvolupa és el d'Administració (Acció interna de la Generalitat). Es tracta que "l'Administració s'identifiqui amb els valors nacionals en els conceptes (treball, creativitat i participació), en l'estil, en les formes i en les actuacions".