Els grups polítics estan negociant la presidència de la Diputació de Barcelona, una de les joies de la corona. Malgrat que el PSC va ser el partit més votat a la província de Barcelona, els resultats van donar un empat a 16 diputats provincials entre els socialistes i Esquerra Republicana. En aquests moments tothom negocia amb tothom i, per tant, no es dona per descartat cap acord.

En un principi, semblava que Junts per Catalunya estava a punt de tancar un pacte amb el PSC, però els últims dies s'hauria reactivat una negociació entre les dues formacions independentistes, tal com es reconeix des de JxCat, que ha posat el seu president, David Bonvehí, al capdavant de les negociacions.

La formació amb més vots, el PSC, assegura que està negociant de forma multilateral. L'eventual candidata del PSC a la presidència de la Diputació de Barcelona és l'alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín.

Per la seva part, Bonvehí assegura que no hi ha res tancat, però que l'acord amb ERC seria el prioritari doncs ambdues formacions comparteixen full de ruta. La suma de JxCat amb PSC i ERC és la mateixa: 23, a tres escons de la majoria absoluta que és de 26 doncs la Diputació té 51 escons. A part dels 16 del PSC i d'ERC, respectivament, i dels 7 de JxCat, En Comú-Podem en té 5, Ciutadans 4, el PP 2 i Tot per Terrassa 1.

En les negociacions, En Comú-Podem prefereix un tripartit d'esquerres amb socialistes i Esquerra. A més, es podria donar un altre tripartit: PSC-Comú i Ciutadans, que suma 25, dos més que l'opció independentista.

La Diputació de Barcelona es constituirà molt probablement l'11 de juliol. La Junta Electoral ha de resoldre un recurs al partit judicial d'Arenys de Mar però això no repercutirà en un canvi de diputats.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat.

Aquest sistema d'elecció es coneix amb el nom d'elecció indirecta, perquè els ciutadans no trien directament els diputats, sinó a través dels comicis municipals. La distribució dels diputats es fa per partits judicials de forma proporcional al nombre de residents.