La cancellera alemanya Angela Merkel ha obtingut una victòria folgada, al fil de la majoria absoluta, en les eleccions legislatives celebrades diumenge. El seu partit el CDU, ha obtingut un 41,5% dels vots, el seu millor resultat des del 1990, quan va culminar la reunificació del país iniciada un any abans amb la caiguda del mur de Berlín. De la victòria de Merkel, segons diversos analistes, es pot esperar la continuïtat de la política alemanya al capdavant de la Unió Europea, especialment en allò que respecta a les polítiques d'austeritat que ofeguen els països del sud d'Europa.

 

El tercer mandat de Merkel, que ha obtingut 296 dels 598 escons del Bundestag, augura doncs pocs canvis en les receptes de Berlín contra la crisi durant els quatre anys vinents. "Solidaritat, sí, però amb condicions", va afirmar la cancellera en el seu últim míting de campanya, que va subratllar la necessitat dels països de la zona euro d'emprendre les reformes que Alemanya ja va fer la passada dècada. Així, ciutadans i governs d'Espanya, Grècia Portugal o Itàlia poden esperar pocs canvis respecte a la posició alemanya davant Brussel·les.

 

Només es podria esperar algun canvi en cas que Merkel, que busca ara socis de govern, es decantés per una gran coalició amb la socialdemòcrata SPD, que ja ha rebutjat un pacte tripartit amb l'Esquerra (Die Linke) i Els Verds. Aquesta aliança, diuen alguns experts, podria motivar que Alemanya rebaixés lleugerament la seva postura respecte a les polítiques d'austeritat i apostés per estimular el creixement amb un impuls de la inversió, però això està encara per veure.