La protecció del consumidor segueix sent un tema pendent a Catalunya. L’engany massiu de les hipoteques amb IRPH (Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris) i de les hipoteques amb clàusula sòl ha creat alarma social entre els milers d’afectats. Un cert alleujament venia d’Europa amb la sentència del 21 de desembre del 2016 del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que va fallar en contra dels bancs espanyols i va declarar les hipoteques amb clàusula sòl com a nul·les. Però encara queda pendent la resolució judicial sobre les hipoteques amb IRPH, un índex calculat sobre la mitjana de les hipoteques en el qual estan incloses també les hipoteques amb clàusula sòl.
En tot aquest procés d’abús contra el consumidor, l’Agència Catalana de Consum (ACC) ha jugat a la puta i la Ramoneta. El passat dia 9 de maig hi va haver al Parlament de Catalunya una nova sessió de treball sobre l’escàndol de les hipoteques i el paper que hi desenvolupa l’ACC.
EN ESPERA DEL TRIBUNAL SUPREM
“Com a resultat de l’activitat mediadora de l’ACC, 124 reclamacions han estat objecte de mediació i en 62 casos es va aconseguir una solució negociada i raonablement satisfactòria per a ambdues parts”, explica la seva directora, Montserrat Ribera, en declaracions a EL TRIANGLE. Però les dades sobre la mediació aportades per Montserrat Ribera subratllen la inoperativitat de l’ACC, ja que difícilment podrà intervenir cas per cas en els 600.000 afectats que es calcula que hi ha per l’abús de les hipoteques amb IRPH.
“Cal recordar que la qüestió de l’IRPH no ha estat sentenciada encara pel Tribunal Suprem, cosa que seria desitjable. És important que les sentències en segona instància arribin al Tribunal Suprem i es produeixi així la unificació de doctrina. Tots aquests aspectes són els que estem analitzant en les 124 denúncies a les quals he fet referència anteriorment, per comprovar si la clàusula supera els controls de transparència i publicitat enganyosa, tant en la documentació com en la seva comercialització”, afegeix la directora de l’ACC.
Les respostes de Montserrat Ribera confirmen la tèbia actuació de l’agència contra l’abús bancari, sempre a l’espera del que digui el Tribunal Suprem de l’Estat espanyol. En aquest sentit, incompleix els estatuts de la institució que dirigeix, ja que l’ACC té competències per iniciar accions legals i sancionar les empreses que abusen dels consumidors. En la llei 9/2004 de 24 de desembre, de creació d’aquest organisme, s’estipula que “per garantir els drets inherents a tota persona com a consumidora de béns i productes i com a usuària de serveis, l’Agència Catalana del Consum ha d’exercir les funcions de prevenció –mitjançant l’anàlisi dels productes i serveis–, el control de la disciplina del mercat –mitjançant la inspecció i, si escau, la sanció administrativa– i la proposta de desenvolupament normatiu sobre tots els aspectes que afavoreixin aquests objectius”.
I en l’article 3, lletra n) s’hi diu que un dels objectius de l’ACC és “impulsar la protecció legal efectiva dels consumidors i usuaris, iniciant les accions judicials pertinents i personant-se en les que es refereixen a assumptes que mereixen especial atenció per raó de la transcendència dels drets que cal protegir o de l’alarma social que generen.”
Ha d’haver-hi pocs assumptes com el dels abusos hipotecaris que han afectat tants catalans i que tanta alarma social han creat durant l’última dècada. En canvi, l’ACC no ha sancionat, ni ha iniciat accions legals collectives contra cap banc, solament hi ha hagut una tèbia mediació en un centenar de casos. Tampoc ha actuat imposant multes contra la publicitat enganyosa en la comercialització de les hipoteques amb IRPH de les entitats bancàries.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
