El Tribunal Suprem dona pistes de com interpretarà la llei del “només sí és sí”. Ha acceptat un recurs sobre una violació en grup a Arandina de Duero, però es queda a mig camí. És el primer cop que el tribunal es pronuncia sobre la nova llei i ho fa apostant per les penes més baixes que preveu el text.
El Suprem augmenta la condemna de presó dels exjugadors de futbol que van violar una noia el 2017, però detalla que si no fos per la llei del “només sí és sí”, la pena hauria estat més alta. És a dir, accepta el recurs de l’acusació, però no accepta que s’apugi la condemna tant com demanaven.
El tribunal assegura que amb la legislació anterior hauria augmentat la pena de presó fins als deu anys, però ara es queda a nou perquè el marc legal no li permet anar més enllà.
És un pronunciament rellevant perquè és el primer cop que es mulla després de la polèmica per les revisions a la baixa que han fet els últims dies alguns jutjats en condemnes per delictes sexuals. Tot i això, l’alt tribunal avisa que amb la sentència d’avui no marca doctrina i que s’haurà d’analitzar cas per cas.
D’altra banda, l’Audiència de Girona ha imposat una pena més baixa a l’acusat de violar una dona a Blanes el 24 de gener del 2018 perquè ha aplicat la llei del “només sí és sí”. Segons el TSJ, és la primera sentència per violació a Catalunya en què s’aplica el nou text.
La condemna és a dos anys i mig de presó per un delicte d’agressió sexual, aplicant-hi els atenuants de reparació del dany i dilacions indegudes.
Segons la secció quarta, amb la nova legislació (i tenint en compte els atenuants) la condemna podia ser d’entre dos i quatre anys, mentre que amb l’anterior legislació afirma que la pena hauria anat dels tres als sis anys.
El judici ja es va posposar perquè l’advocat de la defensa va demanar, precisament, que no se celebrés fins que entrés en vigor la nova llei.
