Els col·legis d’advocats catalans s’han oposat a la centralització i unificació d’alguns jutjats de violència contra la dona en determinades ciutats, com proposa el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Segons el Consell de Col·legis de l’Advocacia Catalana (CICAC), el fet que algunes víctimes hagin de desplaçar-se més quilòmetres per posar o ratificar una denúncia pot fer-les desistir de seguir el procediment judicial. En canvi, segons Justícia, la unificació en jutjats especialitzats permetria donar una millor atenció a aquestes dones.
Segons l’informe que ha enviat el CICAC a Justícia perquè reconsideri la seva proposta, el qual ha avançat La Vanguardia, la unificació “no només és contrària a la normativa vigent sinó que perjudica greument tant les dones víctimes i els seus fills menors com el funcionament dels jutjats afectats per aquesta reforma”. De fet, l’advocacia catalana recorda que un dels aspectes més destacables de la Llei Orgànica 1/2004 contra la Violència de Gènere va ser habilitar jutjats de violència masclista a cada partit judicial per tal de facilitar la proximitat en el procés de denúncia i guanyar en especialització i sensibilitat. També la llei catalana per a l’erradicació de la violència masclista del 2008 assenyala que “les dones que es troben en risc o en situació de violència masclista tenen dret a rebre de forma immediata, de les administracions públiques de Catalunya, una protecció integral, real i efectiva”.
La centralització dels jutjats afectaria els partits judicials del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Barcelonès i Camp de Tarragona i, segons l’informe, a més de l’augment de distància i temps en els desplaçaments actuals i futurs, causaria la sobrecàrrega de feina d’alguns dels jutjats. Així mateix, els advocats afegeixen que aquest canvi provocaria un empitjorament de la situació de vulnerabilitat en què es troben ja de per si les dones víctimes de violència masclista, incidint de manera especialment negativa en la situació en la qual es troben les dones menors, les incapacitades (físiques i intel·lectuals) i les que sol·liciten asil per raó de gènere, respecte de les que s’ha d’evitar la “peregrinació” i “doble victimització”.
L’aplicació d’aquesta mesura, segons el CICAC, no té en compte les conseqüències negatives que pot suposar per les víctimes el fet de desplaçar-se des del seu lloc de residència fins a una altra ciutat o població. A això se li ha de donar gran rellevància tenint en compte que gran part de les dones que pateixen violència masclista no denuncien els fets o retiren la denúncia: “Creiem que el canvi que es proposa agreujaria aquest fet i propiciaria la impunitat de les conductes i delictes de violència masclista així com la desprotecció de les víctimes”, assenyalen els advocats catalans, que creuen que la proposta també seria contrària al Conveni d’Istanbul, que estableix que les mesures d’assistència immediata a les víctimes són obligades i han d’estar en consonància amb les mesures d’assistència jurídica en els jutjats de violència contra la dona.
“S’ha de tenir en compte també l’afectació greument perjudicial que aquesta mesura tindria per als fills i filles menors de les dones víctimes de violència masclista, també considerats pel Conveni d’Istanbul com a víctimes de la violència masclista i que han de rebre la deguda protecció i suport”, afegeix l’informe. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que moltes de les dones víctimes no gaudeixen de suport familiar i/o recursos econòmics per fer-se càrrec dels seus fills i filles quan han d’acudir als jutjats, i es veuen obligades que les acompanyin, amb els efectes que això suposa pels menors.
