El PP aprofitarà el tràmit de la llei d’amnistia al Senat per aprovar un informe que assenyala que suposa el “pitjor atemptat contra la seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des del 1978” i “un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic”. El document sosté que la llei deixa l’Estat desprotegit perquè ofereix una expectativa d’impunitat a “tota mena de moviments separatistes”. Així consta a l’esborrany del document de 26 pàgines que el PP presentarà i aprovarà el pròxim dilluns a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, on poden intervenir els presidents autonòmics (11 dels 17 són del PP).
El document recull de forma extensa els arguments dels populars contra l’amnistia i servirà de base per al rebuig de la cambra alta a la llei, quan s’esgoti el termini de dos mesos de tramitació. El text insisteix que el 2017 a Catalunya es va provar de fer “un cop d’Estat” que va justificar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i retreu al govern de Pedro Sánchez que deixi sense efecte les sentències amb una norma “manifestament inconstitucional” i “arbitrària” que “deslegitima l’Estat en el seu conjunt” i que, per contra, suposa declarar “just” el procés independentista.
Els populars sostenen que l’amnistia només podria ser legal mitjançant una reforma de la Constitució i, per això, posen en dubte que el Congrés pugui aprovar la norma. De fet, critiquen que els lletrats de la cambra baixa avalessin la seva tramitació i adverteixen que si el Tribunal Constitucional no l’atura es crearà un precedent perillós. A més, segons el PP, suposa una “lesió dels interessos financers de totes les comunitats autònomes”, perquè deixa sense càstig delictes de malversació, fet que afecta “a la hisenda única de l’Estat de la que es financen totes les comunitats de règim comú”.
“L’amnistia deixa desprotegit l’Estat autonòmic perquè crea un precedent perillós per a la seva supervivència”, perquè ofereix “una expectativa d’impunitat a tota mena de moviments separatistes i d’actes insurreccionals que, en el futur, poden tornar a desafiar els principis constitucionals d’unitat, autonomia i solidaritat sobre els que s’assenta el nostre model d’organització territorial”, conclou el document, que sosté que la mesura de gràcia “ni pretén ni aconseguirà cap reconciliació”, perquè contràriament al que propugna, “atia els amnistiats a tornar a incórrer en comportaments antijurídics pels quals no han mostrat penediment”.
