El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també està esquitxat per l’escàndol de la compra pública de mascaretes i material sanitari per lluitar contra la Covid a preus extraordinaris i amb comissionistes per enmig que van fer negocis multimilionaris. Als inicis de la pandèmia, el març del 2020, l’Institut Català de la Salut (ICS), que depenia del Departament de Salut, dirigit per Alba Vergès aleshores i a partir del maig del 2021 per Josep Maria Argimon, va comprar mascaretes i material sanitari a l’empresa Basic Devices, propietat de l’empresari Roger Parellada, per valor de 35 milions d’euros que va pagar per avançat. El Departament d’Economia i Finances que dirigia Aragonès va bloquejar el pagament i va presentar una denúncia per estafa davant els mossos d’esquadra. La va retirar tres dies més tard, però.
Parellada va explicar en una comunicació als seus socis, segons va publicar El Confidencial, que havia telefonat Carola Miró, dona de l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, perquè l’ajudés a desbloquejar el pagament, cosa que es va produir dos dies després de la telefonada. Mentre els diners van estar bloquejats al Banc de Sabadell, Parellada va qualificar els seus interlocutors al Departament d’Economia de la Generalitat com “impresentables” i, fins i tot, va anunciar mesures penals pel bloqueig del compte.
El bloqueig del pagament es va produir perquè l’aparell administratiu d’Economia i Finances va alertar que Basic Devices mai no havia tingut uns ingressos tan alts ni tenia un historial conegut en operacions d’aquest tipus. L’any 2022, l’Oficina Antifrau va investigar aquest compra de mascaretes i material sanitari i va considerar “temerari” que es paguessin tants diners a una empresa que en aquell moment tenia una activitat residual i cap persona treballant-hi. Antifrau va concloure que la Generalitat havia assumit “un risc no control·lat” i va remetre l’expedient a l’Agència Tributària pel “risc tributari” de l’operació.
Quan va esclatar l’escàndol, el juny del 2022, el portaveu del grup de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, va interpel·lar Aragonès, ja president de la Generalitat, afirmant que la contractació, amb la mediació de Carola Miró, feia molta “pudor”. Aragonès va justificar la compra del material i el desbloqueig dels diners corresponents dient que “el mercat internacional de mascaretes i material de protecció estava absolutament bloquejat els mesos de març, abril i maig del 2020. Els proveïdors habituals, no de la Generalitat, s’havien quedat sense reserves. Les cadenes de subministrament estaven trencades. Nosaltres havíem d’anar a l’altra punta del món per aconseguir mascaretes perquè ens quedàvem sense als hospitals. I, per tant, vam dur a terme les actuacions que vam considerar necessàries”. Josep Maria Argimon, que era Secretari de Salut Pública i director de l’ICS quan va esclatar la pandèmia, es va expressar en termes similars: “ens havíem de buscar la vida i no ens vam equivocar”. “Ho tornaríem a fer”, va concloure Aragonès en la seva intervenció al Parlament ara fa quasi dos anys.
Dels 35 milions d’euros que va cobrar Basic Devices, l’empresa en va treure un benefici net de 24 milions, segons El Confidencial. Lògicament, Aragonès, Marimon i Parellada hauran de comparèixer a la comissió d’investigació de l’escàndol de les mascaretes que s’ha creat al Congrés dels Diputats.
