Conèixer de forma precisa el nombre i la mida de les pomes d’una explotació ja és possible gràcies als avenços científics en intel·ligència artificial (IA). Aconseguir un assecat homogeni dels embotits, sense que hi hagi diferències d’humitat entre les peces és una altra realitat mitjançant sensors connectats al núvol i anàlisis de dades massives. El monitoratge dels animals d’una explotació per garantir la millor eficiència alimentària o fer la predicció de fertilitat dels mascles d’acord amb la seva qualitat seminal també s’obté a partir d’aquesta tecnologia.
En la darrera dècada, l’evolució de la IA ha estat molt significativa i s’han desenvolupat investigacions aplicables a tota la cadena agroalimentària. Tot i que fins fa poc les empreses s’ho miraven amb cert recel, gràcies al boom del ChatGPT, aquestes mateixes indústries i professionals s’han adonat del gran potencial que té pels seus negocis.
En declaracions a EL TRIANGLE, Jordi Gené, investigador de l’IRTA en intel·ligència artificial aplicada a l’agricultura, manifesta que els beneficis per al sector són múltiples: “La IA aporta al sector més precisió; facilita la identificació de patrons complexos quan les bases de dades són molt grans i no hi ha la capacitat humana per tenir una visió global; més eficiència; eines de monitoratge de processos fins ara impossibles; control telemàtic de sensors en grans finques que aporten comoditat a la gestió i menys tasques manuals, i, finalment, més eficiència econòmica, reduint els costos”.
En aquest mateix sentit, Eduard Gregorio López, l’expert en intel·ligència artificial del Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió (GRAP) de la Universitat de Lleida (UdL), detalla que els avenços tecnològics basats en IA “permeten preveure la collita amb antelació i planificar la campanya de recol·lecció; poder predir la mà d’obra o la maquinària necessària o fins i tot dissenyar de forma acurada les estratègies de comercialització de la fruita”. L’investigador del GRAP ha participat en una nova línia de recerca on han combinat l’ús de sensors òptics i algoritmes d’IA per a la detecció i el mesurament automàtic de fruits (pomes) a l’arbre. Gràcies a aquesta recerca, “es pot facilitar la gestió del dia a dia de les plantacions i saber quines zones són més productives que altres, i permet així analitzar la seva variabilitat i proposar solucions”.
Per a la indústria de la fruita, eines d’aquest tipus fomenten una agricultura de precisió, que permet aplicar inputs on són necessaris i quan són necessaris, generant estalvi econòmic i minimitzant l’impacte mediambiental, entre altres beneficis.
Accedir a aquesta tecnologia, però, encara no està a l’abast de tothom. Els dos investigadors entrevistats per EL TRIANGLE admeten que l’elevat cost d’aquesta tecnologia és un fre per a la seva implementació a tot el sector. Jordi Gené, de l’IRTA, admet que “les solucions basades en IA per al petit agricultor encara són limitades. En anys vinents, han de créixer molt més i sortir més solucions perquè els usuaris puguin ser tots, tant l’empresa gran com les més petites”. Avui dia, el GRAP treballa en un aplicatiu mòbil, com una app, que juntament amb un petit hardware, permetrà fer mesuraments de la fruita, i serà així una solució amb IA accessible. Per contra, té un cost molt elevat introduir la robòtica de recol·lecció als camps catalans.
De fet, l’expert del GRAP afirma que “el futur passa perquè els costos d’adopció de la tecnologia amb IA siguin reduïts, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista dels costos d’aprenentatge. Els agricultors han de ser capaços d’aplicar aquesta tecnologia, i per això, a més d’ajudar a la formació, s’han de fer eines que no siguin d’una complexitat excessiva. Millorar l’eficiència productiva, detectant fruites de forma automàtica i mesurant-les, redueix les hores de feina”, ja que ara ho fan a mà o amb sistemes de menys precisió. Per Eduard Gregorio López, “cal professionalitzar i modernitzar el sector, perquè les tecnologies faran que el sector sigui més atractiu per als joves i s’aconsegueixi desenvolupar un teixit social als entorns rurals”.
A banda del fre de la inversió econòmica per implantar la IA al conjunt del sector, cal tenir present que fins ara el sector “no feia gaire cas” de les investigacions científiques o dels avanços assolits.
En un primer moment, segons l’expert de l’IRTA, les empreses van comprar solucions comercials sense estar prou testades ni validades, i això va aturar el seu desenvolupament a les empreses, a causa d’aquestes males experiències. Com a exemple, s’adquirien càmeres que oferien menys precisió d’encert en la detecció de fruits del que prometien, i això generava desconfiança. Segons Jordi Gené, el boom de la IA generativa, en el qual es basa el ChatGPT, “ha servit perquè el sector s’adoni del seu potencial i ara realment veuen que pot funcionar, i el mateix mercat ja està oferint solucions comercials que sí que funcionen”, i així s’ha despertat una demanda impensable anys enrere. Segons l’investigador, “ara sí que estan arribant solucions amb IA, han despertat molt interès i hi ha confiança en què funcionaran”. Tot i això, “hi ha una part important de l’agricultura que no es pot solucionar amb IA, perquè no pot suplir tot el que l’agricultura necessita de la intel·ligència i de la presència humana”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1569 de l’edició en paper d’El Triangle.
