Ecoracisme, ecofeixisme i justícia mediambiental

La noció d’ecoracisme i justícia mediambiental apareix als Estats Units als anys 1980. És curiós que els dos conceptes no sorgeixen d’associacions ecologistes (com seria imaginable) sinó dels moviments afroamericans que lluiten pels drets civils. El terme “ecoracisme” va ser encunyat el 1987 per Benjamin Chavis, antic ajudant de Martin Luther King i líder del moviment per la justícia racial a l’Església Unida de Crist. Aviat es va veure que als Estats Units la localització i acumulació de residus particularment contaminants i tòxics tenia lloc a les poblacions desafavorides d’afroamericans i amerindis. El que pretenem en aquesta nota és definir els termes d’ecoracisme, ecofeixisme i justícia mediambiental per ser crítics amb les persones i les entitats que utilitzen aquests termes. Ens hem d’assegurar que en utilitzar-se descriuen situacions reals, precises i objectives. Estem davant de conceptes fonamentals per comprendre i abordar les desigualtats ambientals i promoure un futur més just i sostenible.

Susana Alonso

L’ecoracisme es defineix com la discriminació racial en la formulació i implementació de polítiques ambientals, cosa que fa que les comunitats desafavorides pateixin conseqüències ambientals desproporcionades. Avui dia és evident que les infraestructures especialment contaminants i en particular el transport i acumulació de residus tenen lloc preferentment a barris i zones de minories ètniques i països del tercer món. El terme “ecoracisme” és poc usat, és una combinació de “ecologia” i “racisme” i s’utilitza per visibilitzar la dimensió racial de les injustícies ambientals, ha contribuït a sensibilitzar sobre la connexió entre ètnies i medi ambient i promoure la inclusió de la diversitat a l’agenda ambiental.

El terme “ecofeixisme”, també comparteix certa superposició conceptual entre “ecologia” i “feixisme”. És per tant crucial entendre els matisos i les implicacions mútues que poden existir entre si. Per ecofeixisme entenem una ideologia marginal que combina preocupacions ambientals amb creences racistes, nacionalistes i autoritàries. Les seves característiques principals són:

  1. Pot culpar dels problemes ambientals a poblacions específiques, sovint per motius de raça, ètnia o nacionalitat.
  2. Advoca per mesures extremes per protegir el medi ambient, incloent-hi potencialment el control de la població o restriccions a la immigració, sovint utilitzant coacció o violència.
  3. Pot explotar la creixent i legítima preocupació i sensibilització ambiental per promoure agendes discriminatòries o odioses.

És important tenir en compte que l’ecofeixisme no és representatiu de la gran majoria dels moviments ecologistes. La majoria dels ambientalistes advoquen per solucionar els desafiaments ambientals de manera responsable i inclusiva sense recórrer al racisme o altres formes de discriminació. El terme “ecofeixisme” s’ha d’usar amb precaució i només per descriure ideologies que realment compleixin la seva definició. El mal ús del terme pot etiquetar injustament preocupacions ambientals legítimes com a inherentment feixistes, obstaculitzant el diàleg constructiu sobre qüestions ambientals. Si bé “ecoracisme” no és un terme àmpliament reconegut, el concepte està estretament vinculat a la pràctica de la justícia ambiental, que bàsicament es caracteritza per centrar-se en el tracte just i equitatiu de totes les persones pel que fa al medi ambient. Això inclou per una banda que en la distribució de beneficis i càrregues ambientals es garanteixi de manera que cap sector social pateixi desproporcionadament contaminació o perills ambientals, i alhora que tinguin un accés just als recursos i serveis ambientals. D’altra banda, és fonamental la participació i l’apoderament en la presa de decisions ambientals de totes les comunitats, especialment les històricament marginades: és crucial que tinguin veu en les polítiques i els projectes ambientals que les afecten. El moviment per la justícia ambiental advoca per solucions que tractin aquestes desigualtats i promoguin una relació més justa i equitativa entre totes les comunitats i el medi ambient. Una fita a l’origen de la justícia mediambiental va ser la Primera Conferència Nacional de Pobles de Color sobre Justícia Ambiental i Salut el 1991, a Warren County, Carolina del Nord (Estats Units). Allí, es va definir el marc conceptual de la justícia ambiental i se’n van establir els principis.

El concepte de “ecoracisme”, encara que no s’utilitza àmpliament, es pot entendre com un suggeriment que les càrregues ambientals s’imposen injustament a certs grups, sovint basant-se en factors com ara la raça, l’origen ètnic o l’estatus socioeconòmic. Això s´alinea amb les preocupacions abordades pel moviment de justícia ambiental. Per exemple, les comunitats de color poden estar ubicades a prop de fàbriques contaminants o llocs d’eliminació de deixalles i experimentar taxes més altes de problemes de salut a causa de perills ambientals. Una altra situació freqüent a Llatinoamèrica i Àfrica és que certes poblacions tenen accés limitat a aigua potable, sanejament o espais verds a causa de polítiques discriminatòries o distribució desigual de recursos. És important tenir en compte que ecoracisme no és un terme establert dins del discurs de justícia ambiental, encara que aquest terme implica o ressona amb les preocupacions centrals del moviment de justícia mediambiental, que en definitiva cerca abordar les desigualtats i promoure la participació equitativa de totes les comunitats a la presa de decisions ambientals. La justícia ambiental ha aconseguit avenços significatius en els darrers anys, tant a nivell local com global. Alguns dels majors èxits inclouen a nivell global:

  • El 2022, l’Assemblea General de l’ONU va reconèixer el dret humà a un medi ambient sa. Aquest pas és crucial per garantir que tothom tingui accés a un entorn net i saludable.
  • L’Acord d’Escazú, tractat històric en vigor des del 2021 que garanteix l’accés a la informació ambiental, la participació pública a la presa de decisions ambientals i l’accés a la justícia en matèria ambiental per als ciutadans d’Amèrica Llatina i el Carib .
  • Milions de persones a tot el món exigint que es protegeixi el medi ambient a través de canvis polítics i socials necessaris per aconseguir la justícia ambiental. A nivell local s’ha aconseguit:
  • Tancament de plantes contaminants.
  • Protecció d’àrees naturals importants mitjançant la creació de parcs nacionals, les reserves naturals i altres mesures de protecció.
  • Accés a aigua neta i segura a moltes comunitats entorn net i saludable.

Tot i això, encara queda molt per fer. Les comunitats continuen patint injustícies ambientals com la contaminació de l’aire i l’aigua, l’exposició a substàncies tòxiques i el desplaçament degut al canvi climàtic. És important continuar lluitant per la justícia ambiental per garantir que totes les persones tinguin dret a un medi ambient sa i sostenible.

(Visited 126 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari