Avui, 13 de març de 2024, el president de la Generalitat ha convocat eleccions al Parlament per al 12 de maig. Al final, la postura dels Comuns d’Ada Colau i Jèssica Albiach de no votar a favor d’uns pressupostos amb l’excusa del Hard Rock ha portat a la dissolució del Parlament i a cridar els catalans a les urnes.
A hores d’ara només hi ha dos candidats segurs: Pere Aragonès (ERC) i Salvador Illa (PSC). Ningú dubta que Albiach podria repetir igual que Alejandro Fernández (PP) i Ignacio Garriga (Vox). Ciutadans ja no compta per a res, mentre que la gran incògnita a desvelar serà si Junts presenta a Carles Puigdemont o bé decideix obrir el meló amb una altra persona (Jaume Giró?). La CUP també haurà de cercar un cap de llista, així com l’ANC i Clara Ponsatí, els quals lluitaran per fer-se un forat dins del món independentista que només aposta per la unilateralitat.
Si Catalunya ha arribat a aquest cul de sac ha estat per unes formacions polítiques que només miren el curt termini (les properes eleccions) i cap d’elles té un projecte de país de futur, a 10 anys vista, com a mínim.
Aquests últims dies hem vist com els Comuns s’enrocaven amb el Hard Rock de Tarragona, un projecte que sí que estava en els pressupostos de 2023 que ells van votar favorablement i que, per contra, no comptava amb cap partida pressupostària en els comptes que avui han rebutjat al Parlament.
Més que el Hard Rock, el detonant ha estat l’amenaça d’ERC a Sumar de vetar els pressupostos espanyols si els Comuns no votaven els del Parlament. Ja és tradicional que els partits nacionalistes catalans vulguin desencallar els seus projectes trucant a Madrid. Això ja ho feia CiU amb el PSOE i ara ERC, que cada dia pujoleja més i més, ho ha fet amb Yolanda Díaz. L’actitud d’Aragonès ha provocat l’emprenyada de Colau i la seva gent. I això ha portat que Aragonès, forçat o no, hagi decidit convocar eleccions. Si fóssim malpensats fins i tot podríem creure que Aragonès ha tensat tant la corda esperant que es trenqués i, així, anar a les urnes. De veritat que Aragonès s’ha vist forçat a convocar eleccions o bé ja entrava en els seus càlculs quan el gener va nomenar viceconseller a Sergi Sabrià?
