I després diuen que els polítics no compleixen les seves promeses… José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, va prometre una mascletà a la villa y corte a la que després seria la seva homòloga valenciana, si aquesta guanyava les eleccions municipals de maig del 2023, i així va ser. La popular María José Català es va imposar a les urnes i el batlle madrileny li va correspondre el mateix dia que se celebraven unes altres eleccions, on companys del seu partit també van tirar coets, les autonòmiques gallegues.
Tot va succeir el passat 18 de febrer. Home de paraula, Almeida va organitzar -encara que després no va assistir- un espectacle localitzat a la zona de Madrid Río, que va cremar 300 quilos de pólvora amb una despesa de 46.000 euros i un entorn amb més de 120 espècies d’aus afectades. De res van servir les denúncies d’organitzacions ambientalistes com Ecologistes en Acció, SEO Bird Life i AnimaNaturalis, que van posar l’accent en l’impacte per a la fauna del riu Manzanares. Molt atenta a això, la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, va ironitzar: “Ha de ser que els ànecs a València ho resisteixen tot, i a Madrid, de cap per avall a la primera… Haurem de fer una anàlisi de la fauna a Madrid, a veure per què és de pitjor condició”.
Les manifestacions d’Ayuso, pronunciades l’endemà, van ser la cirereta del pastís d’un seguit de despropòsits que van culminar amb una mena de celebració que només obeïa a un capritx de l’alcalde, atrapat per les seves paraules. Però per paraules les d’Ayuso, quan va voler recuperar el seu “Madrid és Espanya dins d’Espanya” arran de l’esdeveniment. La presidenta va qualificar de “preciós veure com primer valencians que viuen a Madrid, a casa seva, estaven tan contents de sentir València aquí, i després veure testimonis d’uns nens que han vingut d’altres països, semblaven hispans, que deien que mai no havien vist una cosa així, i que sentien al cor les vibracions”. Les declaracions parlen per si soles, i demostren que la presidenta no passeja gaire pels carrers de la capital, perquè de nens que semblen “hispans” -o llatins, per actualitzar-nos-, n’hi ha arreu i són habitants permanents.
Finalment l’acte, tan defensat per les autoritats madrilenyes, va estar presidit per les valencianes, ja que el promotor Martínez-Almeida va trobar l’excusa perfecta per no acudir en el traspàs de dues dones a la ciutat el mateix dia, després de l’incendi en una residència de gent gran. Així, al capdavant de tot plegat s’hi va veure el president valencià, Carlos Mazón, i la batllessa de la capital del Túria, María José Català.
També van ser-hi presents un grapat de falleres valencianes, molt somrients, i 20.000 assistents com a públic -hi ha gent per a tot!-, per a desesperació dels manifestants ecologistes, que lluïen cartells com ara: “Deixeu viure els animals en pau”, “Per què et fa tanta gràcia matar-nos?” i sobretot rètols que deien “SensePirotècnia”, amb el dibuix d’un ocell mort. No va ser, com s’ha dit, la primera mascletà a Madrid, però sí potser la que més rebuig i protestes ha aixecat. Les anteriors havien estat lligades majoritàriament a les festes patronals de Sant Isidre, com ara les darreres entre 1981 i 1983, ubicades a la plaça d’Espanya, i la del 2013, a la Pradera de Sant Isidre.
Hores després, a 600 quilòmetres de distància, uns altres líders del PP també feien soroll per celebrar la victòria als comicis de l’autonomia gallega; segurament no tant pel fet en si, que es podia esperar, sinó perquè fos amb una majoria absoluta còmoda -40 escons, dos per sobre del necessari- i deixant fora del Parlament un cop més Vox. El líder estatal, Núñez Feijóo, va assumir com a propi el triomf, ja que s’havia involucrat de valent amb diverses aparicions durant la campanya. Però, qüestionat com estava per sectors de la dreta mediàtica i del seu partit, el que realment va succeir és que es va treure un pes de sobre en veure els resultats. I és que, després de les eleccions gallegues, el seu gran èxit va ser continuar com a cap de l’oposició a Pedro Sánchez, com aquest es va encarregar de recordar-li els dies següents.
Potser els coets que Feijóo va llançar la nit del 18 de febrer els hi va donar Almeida dels que li van sobrar de la seva mascletà. Que les restes de la batalla hagin deixat “una gran quantitat de residus a la zona” i uns quants ocells menys, morts o fugits, segons els ecologistes, no té cap importància quan es tracta de gastar unes desenes de milers d’euros per fer soroll, i amagar el cap sota l’ala, perquè jo ho valc.
