Els catalans estem acostumats a la mentida i la manipulació periodística. La venim patint des de fa molts anys a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, l’ARA, El Punt Avui i un grapat de digitals pel que fa a la promoció de l’independentisme i la marginació i menyspreu de les opcions alternatives. No cal entrar en detalls. Tots els coneixem i ja ens hem fet a la idea que les coses són com són i que algun dia el periodisme honrat tornarà a imperar a Catalunya.
Però que ens prenguin el pèl i es burlin de la ciutadania per avançar cap a la independència que desitgen els que fomenten aquesta manipulació és un joc de nens comparat amb la que van fer Televisió Espanyola, Ràdio Nacional d’Espanya, El Mundo, la COPE o Telemadrid arran dels atemptats de l’11 de març del 2004 als trens de Rodalies madrilenys. La dreta espanyola va témer que els atemptats jihadistes tinguessin com a conseqüència que els ciutadans cridats a votar tres dies després castiguessin amb la seva papereta el Partit Popular que havia portat el país a participar en la guerra a l’Iraq. Al Qaeda i el seu líder Osama Bin Laden havien demanat les seves cèl·lules que atemptessin contra Espanya. Ho van fer i els terroristes jihadistes van matar 192 persones i en van ferir prop de 2.000.
Mentir i manipular la informació per aconseguir la independència és una cosa, mentir i manipular-la sobre uns atemptats que van causar una massacra humana d’aquesta magnitud és molt pitjor.
Ni els promotors de la desinformació a Catalunya ni els que van difondre la versió conspiranoica dels atemptats a Madrid, atribuint-los a ETA, han reconegut el seu comportament lamentable. Tampoc no han demanat perdó.
No falten ni en un bàndol ni en l’altre els que diuen que ho tornarien a fer. Que hi hagi qui digui que cal tornar a proclamar la independència saltant-se les lleis vigents i amb l’oposició de més de mitja Catalunya és una llauna. Que hi hagi periodistes i polítics que mantinguin encara avui que ETA va tenir a veure amb els atemptats del 11-M és més greu. És un insult als pares, mares, germans, fills, companys, companyes dels morts i ferits en aquella acció terrorista. Al conjunt de la societat. Amb les seves mentides i manipulacions han fet molt de mal, molt. Encara el fan.
A les manifestacions contra l’amnistia als independentistes processats i condemnats per la seva participació al ‘procés’ és freqüent escoltar crits de “Puigdemont a prisión”. Jo no ho he cridat mai però em quedaria sense veu cridant que tanquin a la presó a Pedro J.Ramírez, Federico Jiménez Losantos, Alfredo Urdaci i totes aquestes persones sense escrúpols que han protagonitzat des de fa 20 anys una ignomínia que ha embrutit i embruta la història d’Espanya i el seu periodisme.
