Quan parlem de bullying o assetjament escolar, moltes vegades oblidem el ciberbullying. Vull destacar que sense anar més lluny, jo mateix no vaig viure ciberbullying sent víctima de bullying fa relativament pocs anys. Per tant tinc i tenim la obligació, en especial pares i escoles, de reciclar-se i entendre que és, la rapidesa d’aquest nou assatjament i perquè és tant greu, cada com més freqüent i salvatge. Fa pocs anys que existeix, es considera que aproximadament el ciberbullying agafa força des del 2015, per tant temps hem tingut, però un cop més anem tard per la falta de prevenció i d’una llei nacional integral contra el bullying útil i contundent. No exagero quan dic que les conseqüències del ciberbullying, poden arribar a la mort per a un menor en el pitjor dels casos. De fet, ja tenim desgraciadament molts casos en el nostre país.
El procés del ciberbullying és el mateix que el comú que per desgràcia tots coneixem però mitjançant l’ús de tecnologies per assetjar, intimidar, difamar o amenaçar els altres. A diferència de l’assetjament tradicional, el ciberbullying passa a l’àmbit digital, sovint a través de plataformes de xarxes socials, whatsapp, correus electrònics amb direccions anònimes, etc.
Cal tenir clar quines son les formes comuns de ciberbullying, perquè mentre que els polítics no hi posin fil a l’agulla, anirà a més i a passos gegants. El gran canal d’aquest assetjament com deia son les xarxes socials, on es realitzen principalment missatges intimidatoris, insults, difamació en plataformes com Twitter i Instagram amb els ja popularment coneguts “bots”, que són perfils falsos on moltes vegades hi ha fins i tot suplantació d’identitat, és a dir crear perfils falsos per difamar o assetjar algú en línia fent-se passar per una altre persona aconseguint així l’anonimat per tal de l’agressor i la por i incertesa per part de la víctima.
Mitjançant aquestes xarxes hi ha missatges amenaçadors o extremadament degradants on també pot haver-hi contingut pornogràfic falsificat amb intel·ligència artificial. Una cosa que per sort, sembla ser que els dirigents polítics i personatges mediàtics sí veuen el grau de perillositat, principalment perquè això sí els afecta directament i de forma immediata.
Una altre forma de realitzar ciberbullying i de fet, és l’origen de l’assatjament escolar, és excloure deliberadament algú de grups de whatsapp, bloquejos, virus… Al final, ràpidament podem veure que és el mateix que bullying que molts hem viscut, però la diferència és que internet no descansa, son 24 hores els 365 dies de l’any i amb centenars, milers o fins i tot milions de persones que poden accedir a segons què. I això és extremadament perillós.
Tot això crear impactes profunds i pot tenir efectes devastadors a la salut mental i emocional de les víctimes. L’ansietat, la depressió i l’aïllament són les conseqüències més comunes, però tristament i alarmantment, el suïcidi cada any augmenta. A més, el ciberbullying pot tenir impactes duradors a l’autoestima i la confiança de les persones, afectant negativament el seu benestar general. Quina és la solució? Evidentment és molt complicada i no és immediata, però cal començar ja per la prevenció i la conscienciació, des d’un article com aquest, fins una xerrada als pares i alumnes però sobretot i un cop més, una formació contundent i obligatòria al professor o professora.
És extremadament important igual que amb el bullying, que també es faci una conscienciació mitjançant campanyes públiques per sensibilitzar sobre els perills del ciberbullying. Un deure per part dels polítics, pares i centres educatius involucrar-se en la supervisió i guia de les activitats en línia dels nens, promovent un ambient segur i de confiança, extremant la precaució a qualsevol indici de ciberbullying. Cal implementar mesures clares contra aquest l’assetjament, facilitar la denúncia d’incidents i prendre accions efectives contra els creadors i agressors abans no sigui massa tard. Per això, cal un cop més denunciar la necessitat d’una llei nacional contra el bullying i protocols eficaços per poder-ho executar.
El ciberbullying representa un repte significatiu a l’era digital que viuen els nostres infants també, però si els col·lectius volen, es pot treballar cap a la creació d’un entorn virtual segur. La consciència, l’educació i la prevenció són fonamentals per abordar aquest greu problema i protegir les persones de les conseqüències perjudicials del ciberbullying. Només mitjançant un esforç conjunt podem garantir que la tecnologia s’utilitzi com una eina positiva per a la connexió i l’enteniment entre familiars i amics i no pas un nou canal per a l’assetjament, la persecució i la intimidació. Fent això, no solament evitarem més casos, salvarem vides. No oblidem que aquest greu problema solament va a més i que per desgràcia el suïcidi acaba sent en casos extrems la sortida que escullen les víctimes per sortir d’aquest infern.
