El 24 de febrer del 2022, l’exèrcit rus va envair i començar a bombardejar Ucraïna. Centenars de milers de persones han mort arran d’aquesta invasió. Milions han fugit del país. Entre el 7 d’abril i el 15 de juliol del 1994, entre mig milió i un milió de persones de l’ètnia tutsi o moderades de l’ètnia hutu van ser assassinades per l’exèrcit hutu de Rwanda. Ara fa trenta anys. El 7 d’octubre passat, guerrillers de Hamàs van entrar a Israel i van matar uns 1.200 ciutadans i se’n van endur més de dos-cents segrestats. Israel ha respost bombardejant la Franja de Gaza. Ja hi ha més de 30.000 morts. Hi ha moltes més guerres i conflictes al món. Què falla en l’ésser humà, què falla en la construcció de les nostres societats perquè assistim contínuament a aquestes tragèdies?
A tot arreu hi ha veus que avisen, denuncien i combaten la violència. Hi ha pacifistes a Rússia, Ucraïna, Israel, Palestina, Rwanda i a qualsevol indret on esclaten accions terroristes, guerres, genocidis.
La cobdícia pels diners, per la propietat de la terra, pels productes valuosos, pel petroli, els nacionalismes, els fanatismes religiosos, la por als que veiem com a diferents, fan que la veu dels que aposten per la pau, el diàleg, la solidaritat, la cooperació, la mà estesa, no s’escolti sota els crits dels que proclamen, exigeixen i imposen la violència per resoldre els conflictes amb trets i bombes.
Als carrers de mig món es demana la comunitat internacional que freni aquestes guerres, aquests genocidis. Però sembla o és impotent. Fa uns dies va ser a Barcelona Scholastique Mukasonga. En una trobada amb periodistes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, aquesta rwandesa d’ètnia tutsi ens va parlar del seu llibre “Nostra Senyora del Nil” (Editorial Minúscula). Hi reflecteix la tensió ètnica i el clima de violència que va portar al genocidi del 1994. Atribueix part de la responsabilitat d’aquella catàstrofe humanitària a una comunitat internacional més pendent de salvar els seus representants a Rwanda que de la vida dels centenars de milers de persones que van ser assassinades.
Ens dol la inoperància de la comunitat internacional per frenar la venjança desproporcionada d’Israel per l’atac de Hamàs. I recordem com aquesta comunitat internacional va deixar abandonats els espanyols demòcrates que van lluitar contra la rebel·lió franquista. A Barcelona hi va haver dissabte una manifestació contra la invasió russa i una contra el genocidi palestí, diumenge.
Li vaig demanar a Mukasonga si creia que Rwanda podia tornar a patir un genocidi com el de fa ara trenta anys. “No crec que pugui respondre a la teva pregunta”, em va dir.
Em vaig quedar glassat!
