Aquestes passades festes, moltes nadales que vaig rebre feien referència a “bones festes i que plogui” o “bon any i que plogui”. Val a dir, que el meu entorn més immediat per lloc de residència es l’Alt Empordà i segurament l’extrema sequera que estem patint en aquesta comarca va ajudar a augmentar aquest desig. Legítim desig, però turbulent si rasquem una mica.
Per les mateixes dates, el director de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), feia una crítica explícita (gens diplomàtica, pel que ens té acostumats), a la indiferència que hi ha amb la sequera a la Catalunya urbana (…). Tenint en compta que a les mateixes declaracions feia esment també al Barça i als gimnasos, no fa falta dir per on apuntava el tret aquest senyor dels vaixells: a les ciutats, on ni s’estalvia aigua, ni es vota bé… Al camp, a “comarques”, a nivell rural, sí s’estan fent els deures (…). Aquí sí que es vota bé. No cal recordar la pel·lícula “Alcarràs”, per veure que seguim avençant cap al precipici, mentre fem fetitxisme de la natura i oportunisme amb el món rural.
També tenim en paral·lel, la campanya, de fet publicitat institucional, de la Generalitat “L’aigua no cau del cel”. Per cert, hagués sigut molt més oportú dedicar la darrera Marató de TV3 a conscienciar (i recaptar també) i no a seguir engreixant les arques privades de fundacions i centres de recerca, que sembla siguin pobres famèlics del “Congo”, ja que és evident que necessitem molts milions per dessaladores, regeneradores, reforma a fons d’instal·lacions obsoletes, canonades, dipòsits, etc. Té sentit aquesta publicitat per sensibilitzar-nos què hem d’estalviar aigua?. Algú creu que a cop d’anunci la població es motivarà per estalviar aigua, si en alerta podem consumir 220 litres persona/dia i amb emergència podrem consumir 200 litres persona/dia?. Fa riure i plorar a la vegada. Com no és creïble l’emergència climàtica declarada fa 5 anys, amb constants informacions catastrofistes sobre el clima, i que a la vegada el nivell d’inacció climàtica a Catalunya sigui clamorós i a l’Alt Empordà digne de portar als tribunals (recordem que aquí encara el 99% de l’energia consumida és fòssil i sembla ningú correlaciona emissions, escalfament, contaminació i sequera).
D’aquests exemples vull remarcar els que han felicitat les festes, especialment a l’Empordà, amb el desig que plogui. Es dona el cas que la majoria de persones que van felicitar les festes amb el “i que plogui”, que queda molt bé, són persones molt representatives dels grups, col·lectius i plataformes contràries al desplegament de parcs eòlics i solars. És curiós que aquestes persones, referents en els seus àmbits i conegudes a l’Empordà, passin per alt constantment, permanentment, sempre, el nivell d’energia fòssil que es consumeix (repeteixo un 99% a l’Alt Empordà, un 98% a la demarcació de Girona, líders a Europa), on hi ha un dels epicentres de temperatura mitjana més elevada d’Espanya per damunt del 1,5º -Acords de París-, en concret un 3,1º, l’altre es troba entre la Garrotxa i el Ripollès, amb 3,2º, i no hi hagi cap escàndol, ni manifestació ecologista, ni científics que s’encadenin o ens alarmin.
Silenci sepulcral també al voltant de l’AP-7, per exemple, atès que aquesta carretera a l’infern, una autèntica xemeneia de CO2, suporta a l’alçada de La Jonquera, 9.000 camions diaris anant i 9.000 tornant. També, en paral·lel, mar endins, tenim una anomalia que semblen ignorar aquestes patums empordaneses, i és que fruit del canvi climàtic regional, producte de les emissions que en part provoquen els 250 milions anuals de turistes que venen a la riba mediterrània (amb quota part a Girona Costa Brava) les corrents marines a la Mediterrània occidental i al Golf de Lleó, estan canviant el clima del cap de Creus, Empordà, Gironès, etc., on ara, per cert, publiciten com atracció l’anomalia de trobar tintoreres (espècie de tauró) al cap de Creus, quan en realitat és símptoma de greus anomalies a la mar. En fi, a punt del col·lapse climàtic, energètic i hídric i seguim fent “festes” animalistes i paisatgistes. Per cert, aquestes patums tampoc veuen els quilòmetres i quilòmetres de bosc amb processionària del pi que assolen l’Alt Empordà, Garrotxa, Ripollès, etc.? Passeu, passeu!…
