La revelació que l’entorn de Joan Laporta va ser qui va actuar de corretja de transmissió perquè la ‘policia patriòtica’ disposés d’informació reservada, sensible i útil perquè les ‘clavegueres de l’estat’ incloguessin l’expresident Sandro Rosell entre els objectius marcats a l”Operació Catalunya’ segueix fent parlar, ja que a cada dada o detall afegit, més acusatori i concret, per part de qui va fer explotar el cas, l’excomissari José Manuel Villarejo, la resposta de Laporta i del seu entorn és evitar interposar la querella promesa per Laporta contra les presumptes injúries, calúmnies o falsedats contingudes a les declaracions de Villarejo fetes fa unes setmanes a RAC1, en el context d’un cara a cara entre l’excomissari i l’expresident de la Generalitat, Artur Mas.
D’aquesta derivada del laportisme, que Villarejo situa el 2012, quan Rosell estava consolidant la seva presidència al capdavant del FC Barcelona, l’última novetat l’ha aportat l’excomissari en una entrevista a Wild Project (YouTube), on es mostra realment sorprès per la resposta de Laporta de retirar la querella presentada inicialment per entendre que Villarejo havia rectificat aquella primera declaració a l’acte de conciliació celebrat als jutjats de Boadilla del Monte (Madrid). “No només no m’he retractat, sinó que m’he ratificat en tot el que vaig dir i a més vaig anar al jutjat amb material documental probatori del que vaig dir, que va ser exactament que gent de l’entorn de Laporta havia passat informació als responsables de l’operació Catalunya. I ho repeteixo una vegada més per si de cas”.
El joc de Laporta, que en aquest cas juga amb tot l’avantatge del món perquè la premsa i l’entorn mediàtic estan complint rigorosament les consignes des de la junta de no seguir el cas, ha estat la d’inventar-se una afirmació falsa en una altra de les seves hàbils estratègies de comunicació per eludir un fet que per a Villarejo té noms i cognoms. Quan RAC1 emet l’entrevista també difon que el club pensa querellar-se i que el president ha enviat tres missatges a Rosell a través del telèfon. Després, el mateix Laporta ho va confirmar en declaracions negant que ell mateix o persones del seu entorn li haguessin passat informació a ningú perquè fiqués Rosell a la presó. En realitat, això mai ho va dir Villarejo, aclariment que va constar a l’escrit presentat a la conciliació davant el jutge on a més d’assenyalar Xavier Martorell, cap de seguretat de Laporta entre 2008 i 2010, i els detectius de l’agència Método 3 de Francisco Marco -tan coneguda i registrada pel cas de la Camarga- també va lliscar el nom de Jordi Cases com a confident del CNI i de la Guàrdia Civil.
Jordi Cases, com també és públic i notori, va ser el soci instrumentalitzat per l’advocat Xavier Martorell, vinculat a Laporta, perquè, a més de presentar un vot de censura contra Josep Maria Bartomeu, signés la querella del cas Neymar davant l’Audiència Provincial.
Villarejo ha afegit al seu relat que li agradaria veure el cas davant d’un jutge perquè pot demostrar l’existència d’aquesta trama que ara quedarà en mans la Fiscalia arxivar si Laporta entén que Villarejo s’ha desdit d’una acusació tan greu. Laporta va utilitzar l’agència EFE per propagar aquest fals retracte de Villarejo mentre que, a la premsa barcelonista, només Mundo Deportivo li va dedicar un espai al cas, denunciant amb bons arguments i raó que els costos de la querella inicialment proposada, advocat i procurador, els pagués el Barça. Villarejo opina igual.
També li ha dedicat a Laporta comentaris força directes i gens afectuosos sobre la seva manera de divertir-se en privat. Quan va sortir de l’acte de conciliació va repetir davant de la premsa les pretensions exposades davant del jutge i la proposta també adreçada al tribunal de sotmetre’s al polígraf o un test de drogues, “que no sé si l’altra part s’atreviria a passar”, un fil que ha reprès a l’entrevista de Wild Project quan li han preguntat si coneixia Laporta en persona. “No exactament –ha respost–, però sí que l’he vist de festa i dubto que s’assabentés de qui tingués al seu voltant”.
A la documentació aportada també surt a la llum el trasbals de pagaments per a l’obtenció i canalització d’aquesta informació sobre Rosell amb destinació Madrid, d’uns quants milions.
Villarejo situa aquest episodi pocs mesos abans que esclatés, per una banda, el cas Neymar davant l’Audiència Nacional i, més endavant, la insòlita i vergonyosa presó preventiva patida per Sandro Rosell i un dels seus socis empresarials, Joan Besolí, quan ja havia renunciat a la presidència del Barça per amenaces contra la seva família. N’hi va haver, en efecte, encara que mesos abans Rosell ja pressentia que algun tipus de maniobra fosca i poc amistosa s’estava gestant en contra de la seva figura.
El temps i els fets han acabat per acreditar que la seva presidència estava condemnada a patir un assetjament i enderrocament permanent i hostil per part dels que havien perdut el control del club a les eleccions del 2010 i temien, sobretot, que després de guanyar la Copa d’Europa a Wembley (2011) i l’arribada de Neymar al millor equip de la història continués dominant el futbol mundial i el barcelonisme s’oblidés de l’etapa de Laporta.
La dimissió de Rosell no va ser un obstacle perquè aquest entorn tòxic i en el fons antibarcelonista es continués manifestant contra la directiva continuista de Rosell, més endavant defensada per Bartomeu, que va poder sortir invicte d’un primer atac ferotge i agressiu el gener del 2015 gràcies al Triplet d’aquella temporada.
Villarejo, que llavors governava en aquest tenebrós espai de les grans conspiracions contra l’independentisme i el valor del Barça en aquesta causa, ha revelat des d’on, com i qui van participar en aquest atac contra Rosell.
Sembla evident que Laporta no es va inventar la informació sobre la qual la jutgessa Carmen Lamela va construir els falsos càrrecs contra Rosell, a qui va enviar a la presó arbitràriament. Tanmateix, com es pot assegurar per les pistes i el relat de Villarejo que la maquinació judicial no va ser un fet aïllat ni casual, no gaire allunyat d’una trama que a més va comptar amb el col·laboracionisme, també assenyalat per Villarejo, de certes forces del barcelonisme a l’ombra, sens dubte a canvi d’immunitat i protecció. Estaria bé preguntar-li algun dia a Villarejo per què sent Laporta un declarat independentista -almenys ho era abans- mai no ha estat, a diferència de Rosell, ‘blanc’ de les mateixes escomeses des d’aquesta trinxera ‘enemiga’.
El gest de Laporta d’encaixar sense immutar-se unes acusacions que l’impliquen directament, complementàriament al desafiament pel que fa als excessos, és tan sorprenent com que Xavier Martorell, Método 3 (caps i tropa) o el mateix Jordi Cases no s’hagin donat per al·ludits i continuïn callats sense negar la verborrea de Villarejo. Només silenci.
Rosell va ser preguntat sobre si es creia, o no, la declaració d’innocència de Laporta i va dir que “respondré a això quan jo li pugui preguntar a Laporta mirant-lo als ulls perquè jo sé quan menteix”. Mentrestant, Sandro encara persegueix el fantasma que realment sempre ha estat darrere del seu empresonament, a aquella ‘X’ que segurament no pot caminar gaire lluny d’aquest cercle de poder en què Laporta ha estat situat per Villarejo.
