El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va declarar, el passat dia 13 de desembre, davant el titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, que el seu telèfon mòbil va ser infectat amb el programari maliciós Pegasus entre juliol del 2018 i març del 2020. Aquesta afirmació xoca amb la informació continguda a l’informe elaborat pel laboratori canadenc Citizen Lab, donat a conèixer el 18 d’abril de l’any passat i conegut com a CatalanGate, segons el qual Aragonès és una de les 65 persones el telèfon o dispositiu digital de les quals van ser infectats amb Pegasus per sotmetre’ls a espionatge. A l’informe de Citizen Lab s’assenyala que el telèfon d’Aragonès va patir tres infeccions mitjançant sms però es reconeix que s’“és incapaç de determinar les dades específiques d’aquestes infeccions”.
No és la primera persona que desautoritza les conclusions del CatalanGate de Citizen Lab. L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, va afirmar el desembre de l’any passat, en una compareixença davant el comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que el seu telèfon va ser espiat amb el programa maliciós Pegasus el juny de l’any 2019. Riba va atribuir a Citizen Lab la informació segons la qual el seu telèfon havia estat infectat el juny del 2019 i l’octubre del 2019. A l’informe de Citizen Lab, però, només hi consta que el seu telèfon va ser infectat un cop, el dia 28 d’octubre o els dies immediatament anteriors o posteriors.
Pere Aragonès està entre les 18 persones que, el maig de l’any passat, l’aleshores directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, va afirmar, en una sessió de la Comissió de Secrets Oficial del Congrés dels Diputats, els dispositius de les quals havien estat espiats amb el programa Pegasus, amb l’autorització judicial corresponent. Tot i que la comissió era secreta immediatament van transcendir els noms i les circumstàncies d’aquest espionatge. En el cas del president de la Generalitat es va publicar que va ser espiat a començaments de gener del 2020. La seva afirmació que té constància que va ser espiat entre el juliol del 2018 i el març del 2020 xoca amb la informació coneguda arran de la reunió de la Comissió de Secrets Oficials però també amb les dades aportades pel CatalanGate de Citizen Lab, que va donar el tret de sortida de la campanya de denúncia de l’espionatge impulsada des del món independentista.
L’informe de Citizen Lab ha estat criticat, a més, perquè ha introduït rectificacions en el seu contingut des de la publicació al seu portal d’Internet. Va modificar, per exemple, la data del suposat espionatge a Andreu Van der Eynde, advocat d’Aragonès. Primer va publicar que la seva infecció s’havia produït el 14 de juny del 2020 però dos mesos després va canviar aquesta data pel 14 de maig del 2020, la qual cosa permet a l’advocat dir que aquesta data coincideix amb reunions amb altres afectats pel suposat espionatge. L’equivocació més xocant d’aquest informe és la que va considerar que el telèfon de l’eurodiputat d’ERC Toni Comín havia estat infectat amb Pegasus. El 6 d’octubre del 2022, Comín va intervenir a la comissió del Parlament europeu que investigava l’ús de Pegasus per diversos països europeus, i va demanar explicacions al govern espanyol per l’espionatge que se suposava que havia patit. El 22 de desembre, però, el director de Citizen Lab, Ronald Deibert, va penjar un comunicat al portal web de l’entitat explicant que incloure Comín en el llistat d’espiats havia estat un error i que no hi havia constància que el seu telèfon hagués estat infectat.
