Estudia per ser un bon català

Uns quants anys enrere, la directora d’un centre públic del Vallès es va dirigir així a les famílies que van acudir a la “Jornada de Portes Obertes”: tenim la sort de ser un centre sense immigrants, i per això els nostres resultats són millors. En aquella dissortada al·locució hi havia algunes famílies estrangeres a l’auditori, que es van mirar entre elles.

I aquests dies, després de conèixer-se els mals resultats de l’alumnat català a l’últim informe PISA, ha estat el mateix director general de Transformació Educativa qui ha culpat del fiasco “la complexitat catalana”: la immigració. Després, l’autoritat educativa ha esmentat també la pobresa. Les causes dels mals resultats ja tenen els seus culpables.

Sorprèn que la senyora consellera encara no s’hagi pronunciat, però és previsible un pla urgent per millorar-ne els resultats, especialment en comprensió lectora. Un pla que estarà basat en alguna ocurrència sense aval científic per enlloc. I també és esperable una pressió més gran sobre la docència, una més estricta vigilància, especialment en l’assumpte de la llengua catalana.

No es pot parlar dels resultats de l’informe PISA sense esmentar l’organisme que elabora les enquestes, una OCDE -o club dels països rics- més interessada a mantenir l’educació al lloc que més li convé: en la perpetuació dels segments socials i la preparació dels futurs treballadors, que han de ser hàbils i competents millor que cultes o crítics. Els valors de l’humanisme es van esvaint i al seu lloc apareixen les competències. Aquesta tendència ja és a les universitats catalanes.

No es pot defugir el que podria ser una ingerència del món empresarial en l’educació, i, per tant, cal preguntar-se aleshores perquè països o comunitats autònomes de filiació més social, progressista o socialista volen competir en aquest fòrum, en què any rere any es promociona els mateixos països, sempre asiàtics i del perfil capitalista més dur: Singapur, Taiwan, Japó, Corea… on el model educatiu és gairebé incomparable amb el nostre, i basat en una competició extrema, molt lluny dels paràmetres comprensius i igualitaristes dels països europeus com el nostre. No en va es va gestar a Corea El joc del Calamar, caricatura no gaire exagerada del seu model social.

Sigui com sigui, la publicació dels resultats crea grans enrenous a Catalunya i a la premsa. Catalunya sempre ha fet gala de tenir un sistema educatiu exemplar, amb resultats envejables, pionera, avantguardista i envejable. Tothom té present el mantra de la “immersió lingüística com a model d’èxit”, encara que això no s’hagi demostrat mai amb cap estudi seriós i independent de les autoritats educatives. La tendència catalana dels últims anys a l’informe PISA no era gaire afalagadora, però la del 2023 és demolidora: la reculada és molt notable. Es pot inferir un grau alt de fracàs i una crisi del model.

El sistema actual crea enormes borses d’alumnat que arriba a certificar o graduar-se en l’ensenyament obligatori amb prou feines sense haver aprovat res, i orientats (o dirigits, o millor empesos) a cursar una formació professional bàsica que els crea unes baixes expectatives laborals i, per tant, vitals. L’alumnat que s’emporta la pitjor part és, invariablement, d’extracció social mitjana baixa o baixa, i amb preferència pels fills d’estrangers, als que s’acusa de provocar un descens de les estadístiques.

No sembla que aquest sigui el paisatge idíl·lic que presenten les autoritats, d’aquesta Catalunya “terra d’acollida” on tothom progressa per l’acte màgic d’aprendre el català i s’hi integra, i balla sardanes, aplaudeix els castellers i els gols del Barça, aquesta eina integradora.

El que revela l’informe PISA és un vell conte català, la faula per a crèduls del mite de l’acollida que el “procés” va despullar de la màscara, que la directora de l’escola va nomenar sense embuts, que el director general va estampar. Les societats identitàries es repleguen quan vénen els mals temps i busquen els culpables entre els que creuen infiltrats, agents externs que inunden els carrers. I aquestes societats manen els fills dels estrangers cap als estudis de qualificació més baixa, per garantir-se la mà d’obra barata del futur. Vet aquí el resum de l’informe.

(Visited 167 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “Estudia per ser un bon català”

  1. Hi ha una ideologia en concret que desprecia la educació “occidental” dels fills i orienta a les nenes a ser casades i tenir molts fills, i quan més ignorants millor , més pures per rebre adoctrinament. Pot ser seria qüestió de començar-ne a parlar obertament

    Respon

Feu un comentari