El Govern d’Espanya ha pres mesures contra quatre espies estatunidencs, expulsant-ne tres i sol·licitant que el quart abandoni el país. Aquestes accions s’han dut a terme després de la detecció de la seva participació en el reclutament de dos membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la qual cosa ha generat una protesta formal dels ministeris de Defensa i Exteriors.
Els agents estatunidencs, registrats i acreditats a l’ambaixada del seu país, van aprofitar el seu estatus per reclutar els dos membres del CNI i, en almenys una ocasió, pagar-los per informació classificada. El líder d’aquests agents espanyols, un experimentat cap d’àrea amb 30 anys de servei, va ser detingut fa dos mesos i roman en presó provisional. El segon espanyol detingut, de rang inferior, mantenía una estreta amistat amb el primer i portava anys treballant pel CNI.
Aquestes expulsions destaquen tensions en la relació entre ambdós països i subratllen la vulnerabilitat fins i tot en les relacions entre aliats i serveis d’intel·ligència amics. L’incident revela la complexitat de les aliances en l’àmbit de la intel·ligència i la importància de mantenir la vigilància contra activitats indegudes en aquest sector estratègic.
