Som molts els progressistes que respirem més tranquils en veure que Feijóo, per més que reivindiqui que va guanyar les eleccions, no suma prou a la cambra baixa per sortir investit president ni amb els diputats de l’extrema dreta reaccionària de VOX i que és Pedro Sánchez qui sí ha aconseguit sumar amb gairebé tots els grups parlamentaris per ser president del Govern d’Espanya. Un dels presidents més votats a la seu parlamentària i a la vegada, un dels governs més incerts que hi ha hagut mai.
Efectivament en els diferents acords amb els grups parlamentaris, en especial amb Sumar, i també en el discurs d’investidura, hem pogut escoltar moltes mesures socials que milloraran la vida de la gent. Parlo per exemple de la pujada del salari mínim, la reducció de jornada, la gratuïtat del transport públic per a menors, joves i aturats, la nova llei de cultura, els compromisos per reformar l’estatut del treballador o per millorar de manera urgent els serveis d’atenció primària i llistes d’espera, en especial en matèria de salut mental, etc. I és sens dubte el que vam votar i esperàvem els progressistes d’aquest país.
Però no puc deixar de mostrar la meva preocupació per les maneres en què s’ha aconseguit aquesta investidura i sobretot fins quant durarà la legislatura, fruit dels socis que tindrem.
Sens dubte, cap votant per part del PSOE i PSC del passat 23 de juliol va anar pensant que els donaríem als independentistes a canvi de tenir un Govern progressista allò que fa anys i anys que demanen i el partit socialista i el mateix govern ha negat i assegurat que és inconstitucional: L’amnistia. I Sumar, malgrat ser més proper a la idea de l’amnistia, tampoc cap votant sospitava que es faria servir per formar un govern. De fet, només ERC i JuntsxCat portaven l’amnistia al seu programa electoral, i segurament la majoria dels seus votants i diputats no imaginaven ni sospitaven que aquesta vegada sí, malgrat tenir els pitjors resultats des del 2006 i ser superats en vots i escons per Sumar i fins i tot el propi PP de Catalunya, ho aconseguirien i tindrien la tan desitjada i reivindicada amnistia.
Aquesta aposta de Pedro Sánchez a l’amnistia és sens dubte una temàtica molt sensible i complicada. Hi ha votants que els és igual, a altres els indigna i es senten enganyats, a altres, especialment als independentistes i nacionalistes, els encanta, i a la majoria segurament no els agradi per les formes o fins i tot la mentida, però “ho comprin” per tal de que no hi hagi una repetició electoral i pugui tenir la dreta i l’extrema dreta de PP i VOX una “segona oportunitat” per poder formar un govern de retrocés.
Però sens dubte, veure el PSOE reunit amb Puigdemont, amnistiar aquells que ens van enfrontar entre els catalans i van forçar un referèndum il·legal i una DUI inconstitucional per fer una independència obviant més de la meitat de la ciutadania catalana, amnistiar aquells que ens diuen “ñordos” o “botiflers” i que en el seu moment sota el nom de “CDR” o “Tsunami Democràtic”, van atacar seus socialistes i les nostres forces i cossos de seguretat de l’estat, inclosos els Mossos d’Esquadra, o que van col·lapsar l’aeroport i l’AVE, genera, com a mínim, molts dubtes i una mica d’indignació i resignació.
La gran pregunta és si serà pitjor el remei que la malaltia. Si aquesta amnistia tornarà a despertar el “monstre del procés” i alimentarà el “monstre de l’extrema dreta” o servirà, igual que els indults, per millorar la convivència a Catalunya i perquè l’independentisme caigui a l’autonomisme. Una altre gran pregunta és si el fet de dependre de Junts i Esquerra Republicana serà un problema perquè estarem sota un xantatge constant a favor dels seus interessos o servirà per fer una Espanya més plurinacional i unida amb Catalunya.
Si es donés el cas que a les properes eleccions de Catalunya es presenta Carles Puigdemont de nou per presidir Catalunya gràcies a l’amnistia que els concedirem… La ciutadania catalana ho comprendrà o el PSC “pagarà” aquesta amnistia? Recordem que fins ara el PSC ho tenia tot de cara per poder tornar a guanyar i aquesta vegada sí, sumar per governar. Després d’aquesta amnistia, veurem si als socialistes els passarà factura o per contra, no se’n veu pas afectat.
En tot cas, tenim govern de moment. Pedro Sánchez és president de moment i Espanya continua progressant de moment. Cal veure si la lleialtat dels socis de govern és real o simplement és un xantatge per als seus propis beneficis. Per mi, la llei d’amnistia és un gran error al qual desitjo el més gran encert.
