Les empreses i les persones estem collades a impostos. Aquesta és una de les bases de l’Estat de benestar i l’hem d’assumir, en la fita d’aconseguir una societat més justa, pròspera i equitativa. D’acord. Però, de la mateixa manera que els ciutadans estem sotmesos a les obligacions tributàries, les administracions de l’Estat (Govern central, comunitats autònomes, ajuntaments…) tenen la responsabilitat d’emprar els diners públics sortits de les nostres butxaques amb rigor extrem i honestedat.
El control exhaustiu de la despesa pública hauria de ser la tasca prioritària dels partits que fan d’oposició a les institucions. Malauradament, no sempre és així. Bé perquè els polítics en el govern actuen amb premeditada opacitat o bé perquè l’oposició no té els tècnics ni els mitjans per fer correctament la tasca de fiscalització que li correspon.
És per això que existeixen organismes com el Tribunal de Comptes a Espanya o la Sindicatura de Comptes, en el cas de Catalunya. La seva funció és analitzar amb profunditat la gestió financera de les institucions democràtiques i assenyalar els excessos o les errades que puguin cometre els polítics en el poder en l’administració dels diners públics.
Els informes d’aquests organismes fiscalitzadors haurien de tenir, per higiene democràtica, conseqüències judicials, en cas de detectar-se irregularitats comptables. A Catalunya tenim quatre casos escandalosos de presumpte malbaratament pressupostari: la construcció de la línia 9 del metro, les obres de la futura estació de la Sagrera, els sobrecostos del canal Segarra-Garrigues, la gestió dels tramvies de Barcelona i la implementació de la nova T-Mobilitat.
Per aquí s’han escolat, en els últims anys, centenars i milers de milions d’euros de diners públics a través de pressupostos inflats deliberadament per enriquir les empreses adjudicatàries i, qui sap si també, de retruc, butxaques poc honorables. L’últim informe de la Sindicatura de Comptes sobre la gestió financera del Trambaix i del Trambesòs fa posar els pèls de punta.
Els tramvies de Barcelona estan explotats per dues empreses privades, que van obtenir la concessió els anys 2000 i 2003. Però, segons han constatat els analistes de la Sindicatura de Comptes, aquestes empreses no arrisquen ni un euro i es dediquen a cobrar cada any una morterada de milions de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), un consorci públic format per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, que els hi cobreix totes les despeses i, fins i tot, els hi garanteix un benefici anual del 10% i el pagament de l’impost de societats.
La inversió prevista per posar en marxa aquests dos tramvies era de 422,3 milions, però, fins ara, ja han xuclat 824,5 milions de diners públics. Per postres, l’ATM els ha allargat la concessió inicial, que era de 25 anys, fins a l’any 2032, per tal que puguin continuar enriquint-se.
A més, els tramvies de Barcelona han estat un refugi daurat per a alts càrrecs convergents immersos en escàndols de corrupció, com és el cas de Josep Maria Cullell, que en va ser president entre 2011-16; o Felip Puig, entre 2016-21. L’actual director general i home fort de l’ATM, Pere Torres, va ser nomenat l’any 2016, durant el mandat de Carles Puigdemont, i és el màxim executiu de la gestió d’un pressupost de 1.500 milions anuals.
Pere Torres és també el responsable del desfici de la T-Mobilitat, la targeta digital que substitueix els bitllets de cartó dels transports públics i que just ara ha començat a entrar en servei, amb molts problemes tècnics sense resoldre. El projecte va ser encarregat per l’ATM a l’empresa SocMobilitat l’any 2014, amb un pressupost de 60 milions d’euros. Les previsions eren que la nova targeta pogués començar a ser operativa l’any 2015! En paral·lel, el pressupost de la T-Mobilitat també ha crescut de manera exponencial i dels 60 milions previstos s’ha passat a gairebé 160 milions d’euros. Inconcebible.
La línia 9 del metro de Barcelona és el paradigma d’una gestió nefasta i dolosa dels diners públics. Les obres van començar l’any 2003, amb un pressupost de 1.947 milions d’euros i, segons les previsions oficials, havien d’estar acabades l’any 2007. Han passat 20 anys i, encara avui, falta per acabar el tram central que, segons el departament de Territori de la Generalitat, entrarà en servei l’any 2029.
El pressupost també s’ha disparat i ja supera els 6.100 milions. A més, les obres del tram central han estat valorades en 926 milions, amb la qual cosa el cost final del projecte depassarà els 7.000 milions i s’haurà més que triplicat. La Sindicatura de Comptes ha fet informes demolidors sobre l’escandalosa desviació pressupostària en l’execució de la línia 9.., però aquí no ha dimitit ningú ni s’ha encetat cap procediment penal contra els responsables d’aquest malbaratament.
Que no pari la festa! Un altre informe de la Sindicatura de Comptes, del mes de juliol passat, va xifrar en 294,6 milions el sobrecost en les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues, a banda de detectar un rosari d’irregularitats en la seva execució. El projecte es va pressupostar en 1.782,2 milions i n’acabarà costant 2.076,8, amb una desviació del 16,5%, a càrrec de l’erari públic.
Com a mínim, Adif, empresa responsable de la construcció de la gran estació intermodal de la Sagrera, amb un pressupost de 650 milions d’euros, ha actuat amb contundència. Va detectar una trama corrupta d’empreses contractistes que s’havia embutxacat 82 milions amb factures inflades, ho va denunciar a la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil va detenir els 16 implicats en aquesta conxorxa.
I, mentrestant, el cas del 3% de finançament il·legal de CDC -destapat arran d’una denúncia d’una exregidora d’ERC de Torredembarra- encara continua pendent de judici, nou anys després. El president Pasqual Maragall ja va alertar d’aquestes pràctiques corruptes l’any 2005 i va ser obligat a retractar-se.
