Si mai ho havíem deixat enrere –que crec que no- hem tornat a l’“això no toca”. El seu inventor, l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, l’està tornant a practicar allà on accepta que l’entrevistin. La història es va repetir el passat dissabte, quan Ricard Ustrell va emetre a Catalunya Ràdio l’entrevista que li va fer al seu domicili dies abans. Van parlar durant 25 minuts i Ustrell no li va preguntar com té Pujol el procés judicial obert contra ell, la seva dona i els seus set fills.
Tots els periodistes ens hem trobat amb casos en què algú ens concedia una entrevista a canvi de no preguntar per segons quines qüestions. Davant aquesta situació, el periodista ha de decidir si fa l’entrevista o no. El que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.
Un dels biògrafs ensabonadors de Pujol, l’ex-director de TV3 Vicent Sanchis, va brodar aquest argument dient que no programava cap documental sobre el procés judicial de la família de l’ex-president perquè el seu pròcer es negava a parlar-ne. No només no en parlava Pujol sinó que amb el seu silenci aconseguia que TV3 tampoc no en parlés. Finalment, la TV3 de Sanchis va emetre un documental propi sobre aquest cas, indigne pel que se suposa que hauria de ser el periodisme d’investigació.
Ustrell va començar l’entrevista preguntant-li a Pujol perquè havia volgut fer l’entrevista. L’ex-president va dir que era per parlar de l’historiador Joan B.Culla, mort recentment. Va parlar uns deu minuts de Culla i els altres 15 els va utilitzar Ustrell per preguntar-li per temes d’actualitat política, des de la Llei d’Amnistia fins el futur de Catalunya passant per la situació de la llengua catalana. Li va demanar si ell hauria d’entrar dins de la Llei d’Amnistia, a la qual cosa Pujol va contestar que ell “ha estat objecte d’una actitud hostil”.
Però Ustrell no li va preguntar com tenia el seu procés judicial. És com entrevistar el testimoni d’un assassinat i no demanar-li què és el que va veure. O entrevistar Netanyahu i no demanar-li sinó creu que els seus bombardejos maten gent innocent. O entrevistar Luis Rubiales i no demanar-li què en pensa de que la futbolista Jenni Hermoso negui que el petó que li va donar fos consentit.
Pujol va convidar Ustrell per parlar de Joan B.Culla i van parlar de l’historiador traspassat i de mil coses més. L’entrevistador no li va demanar pel seu procés judicial. Només es va interessar per si encaixaria en la Llei d’Amnistia pactada per PSOE i Junts. El 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol va confessar que havia tingut una fortuna amagada a l’estranger durant 30 anys. D’aquí a uns mesos farà 10 anys d’aquella confessió. Encara no s’ha fixat la data de l’inici del judici corresponent. Celebrar el judici encara no toca. Preguntar-li al seu protagonista el perquè d’aquest retard tampoc.
Falla la justícia i falla el periodisme.
