Com l’anunci dels iogurts ecològics, que et renoven per dins i es nota per fora, el PNB ha buscat l’efecte bio engegant el seu pla renove; el lehendakari Iñigo Urkullu no serà el candidat a les pròximes eleccions, després de dotze anys com a president basc. Dit així, tot d’una, pot semblar precipitat, fins i tot equívoc, Urkullu ha demostrat ser un bon gestor i atresora experiència, però els resultats electorals, que són els gols de la política, no l’acompanyen, i el PNB ha decidit jugar-se-la i canviar de jugador, de veterà experimentat a jove refresc, Imanol Pradales. No li ha tremolat el pols a Andoni Ortuzar -de la mateixa quinta que Urkullu…-, president del PNB. I és que Bildu, principal rival del PNB, li trepitja els talons. El gest ha forçat Bildu a no ser menys i emular el seu rival i, veloç, Arnaldo Otegi renunciava a ser candidat a lehendakari. Ja se sap que els bascos no se andan con chiquitas…
Desconec si el pla renove basc s’estendrà més enllà de les seves fronteres i si podria recalar a Catalunya. La realitat catalana és ben diferent, cert, però no crec que ens anés gens ni mica malament airejar una mica l’estança, especialment després del que ha plogut aquests anys. Però el cert és que aquí bufen vents diferents als bascos. L’amnistia, que el PSOE va pactar amb els grups independentistes catalans presents al Congrés a canvi de la investidura de Pedro Sánchez, habilitarà històrics de la política catalana com l’expresident Carles Puigdemont i el líder d’ERC Oriol Junqueras, que podrien tornar-ho a intentar. De fet, el secretari general de Junts, Jordi Turull, assegurava divendres de la setmana passada que Puigdemont serà el candidat de la formació davant unes eleccions autonòmiques si torna a Catalunya beneficiat per la llei d’amnistia, ho feia justament en una entrevista a Radio Euskadi. D’altra banda, desconec si l’actual president de Catalunya, Pere Aragonès, és o no el millor candidat d’ERC a les eleccions catalanes, en puc tenir els meus dubtes, però el rum-rum que corre de boca en boca és que, en cas de ser habilitat per l’amnistia, el candidat republicà podria ser Junqueras.
Insisteixo, crec que a la política catalana li vindria bé una mica d’aire fresc, renovació. Seguir l’exemple basc. El procés ha obert ferides, que costa cicatritzar. No crec que un xoc entre Puigdemont i Junqueras sigui el millor per aquest país. Amb ells ja sabem fins a on hem arribat. Com deia Albert Einstein, “si busques resultats distints, no facis sempre el mateix”.
