A Espanya han estat assassinades 52 dones el 2023 en crims de violència masclista. En vint anys, han mort assassinades per violència de gènere 1.237 dones. A Catalunya, la violència masclista s’ha cobrat aquest any la vida de 14 dones. Es deien Ruth, Elisabet, Sandra, Arantxa, Lida Esperanza, Francy, Kirsty, Carla, Elena, Ana, Rosa María, Laura, Irene i Beatriz. També tenien noms i cognoms les dones assassinades a Espanya i arreu del món, on la violència de gènere és malauradament present.
Els mitjans de comunicació han publicat aquestes dades amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Les he vist al meu ordinador mentre tinc sobre la taula dos llibres que denuncien aquesta violència. Un és el que ha coordinat la il·lustradora iraniana Marjane Satrapi, amb un títol que segur que us sonarà: “Dona, vida, llibertat” (Reservoir Books). És el clam que ha recorregut el món per protestar per l’assassinat de Mahsa Amini a Teheran a mans d’uns fanàtics representants del poder que la van colpejar perquè no portava el vel com dicta una norma estúpida. L’altre llibre es titula “Rezwana, un expedient europeu” (Libros del K.0.). És el nom d’una noia afganesa que, el 2015, quan tenia 13 anys va ser rescatada del mar quan es va enfonsar el vaixell de fusta on viatjava amb més de tres-centes persones que intentaven anar de Turquia a Grècia, on esperaven trobar un futur millor i més digna per les seves vides. Vides que van perdre al mar el pare, la mare i tres germans de Rezwana. Aquella nena va haver de patir, a més de la mort de tots els seus familiars més directes, els entrebancs que li han posat a Europa per poder viure allà on voldria i amb la qualitat i la dignitat que es mereix qualsevol persona. La periodista italiana Mariangela Paone reconstrueix la tragèdia de Rezwana i els vuit anys que ha viscut a Grècia i Noruega en un exercici biogràfic colpidor i que ens fa avergonyir com europeus.
Marjane Satrapi diu al pròleg de “Dona, vida, llibertat” que amb aquest llibre, una meravella que combina articles amb els còmics de disset autors, ha volgut explicar què està passant ara a l’Iran i enviar un missatge als iranians perquè sàpiguen que no estan sols.
La solidaritat entre els humans ha de fer possible que ningú no estigui sol. Ni les dones que pateixen maltractaments, ni les nenes afganeses que es troben soles a Europa després de perdre la família enmig del Mediterrani, ni les iranianes que lluiten contra una dictadura masclista.
La solidaritat i la voluntat han de vèncer totes aquestes injustícies. Voluntat com la exhibeixen els membres de la Coral Noves Veus de Terrassa. Són persones laringectomitzades de la Fundació Oncolliga. Van actuar dissabte al Hub Social Barcelona per tancar la jornada “Celebra la vida” organitzada per la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC). Una jornada celebrada sota el lema #desprésdelcàncer. Escoltar aquelles nou persones sense laringe cantant “My way”, “Boig per tu”, “Al·leluia”, “Clavelitos” o “Yo vendo unos ojos negros” era constatar que la millor manera de vèncer les injustícies i els cops durs de la vida és no rendir-se mai i tenir a prop, al costat, bona gent que ens hi ajudi. N’hi ha. Sempre n’hi ha.
