La cara de pomes agres del rei Felip VI en la promesa de Pedro Sánchez com a president, l’altre dia, després de completar el cantellut puzle de la investidura, recorda la del lleó Scar, quan no fingeix ser bo, a El rei lleó. Recorden? L’oncle del príncep Simba era un peça, que arrabassà el regne al cadell de lleó després de desfer-se del pare, el rei Musafa. De fet, no deixa de ser una bona versió de Hamlet, la tragèdia escrita per William Shakespeare, on, sense ànim de fer un espòiler, s’explica la història d’un príncep danès, l’oncle Claudi, que decideix trair i assassinar el seu germà, el rei Hamlet (pare del protagonista), i així assolir la corona, fins que en una visió fantasmagòrica al petit Hamlet se li apareix el difunt pare, que li revela el nom del seu assassí, pregant-li que el vengi, i fins aquí.
Aquella cara no dissimulada de mal sogre no és pròpia d’un rei que, en teoria, fa descansar el seu crèdit en una suposada neutralitat. Els reis no parlen, o no haurien de fer-ho -el 3 d’octubre va fer-ho i no va ajudar a asserenar els ànims, més aviat el contrari, i feia un rictus similar-, però s’expressen amb gestos, i els del monarca espanyol deien que no està còmode amb l’èxit de Sánchez, o que no ho està amb l’elevat preu que el socialista haurà de pagar a l’independentisme per conservar el poder. Feia cara Felip VI d’incomodar-li la rúbrica a la llei d’amnistia. Sempre pot abdicar, com va fer en el seu dia i durant unes hores el rei Balduí de Bèlgica per estalviar-se firmar la llei de l’avortament. El cert és que al rei espanyol se’l va veure més relaxat i cofoi quan qui opositava a president era el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, o quan rep en visita al líder de Vox, Santiago Abascal. Lluny queda aquella estranya parella que van formar el rei Joan Carles I amb el president socialista i republicà (?) Felipe González.
És cert que alguns dels partits que han fet possible la investidura de Sánchez van demanar no fa pas massa -quan es discutien els pressupostos del 2022- la supressió del títol de rei, però no és menys cert que el president acostuma a garantir sempre que cal la continuïtat monàrquica. Sigui com vulgui, fora bo que algun dia s’obrís també aquest meló. El cert és que Sánchez s’ha especialitzat a fer “de la necessitat virtut” i qui sap si en un futur més o menys immediat no haurà de convertir en virtut la necessitat d’abolir la monarquia espanyola. Tant de bo. Hakuna-matata.
