Amb el permís del PP ja van 17 dies i nits de protestes de la dreta, la ultradreta parlamentària de Vox, i tota la macedònia extraparlamentària d’ultres, franquistes, falangistes, hooligans del futbol, ultracatòlics i caietans diversos, que surten a el carrer contra l’amnistia i el nou govern de Pedro Sánchez del PSOE i Sumar, investit gràcies als vots del PNB, Bildu, Junts i Esquerra. Protestes que es van iniciar davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid i d’altres ciutats d’Espanya, convocades per una sigla de nova creació, Revuelta, propera a Vox, darrere de la qual hi ha l’associació Herqles, nascuda a Valladolid que agrupa joves ultraconservadors inconformistes. Per això no va ser estrany que a les primeres nits de protestes a Ferraz hi estigués el vicepresident de la Junta de Castella Lleó, Juan García Gallardo, membre de Vox. I va ser García Gallardo qui fa uns dies va començar a difondre la nova marca i lema que ha guanyat pes en les protestes, “Noviembre Nacional”, assumit immediatament també per la ultradreta extraparlamentària o clarament feixista, el símbol de la qual és la bandera espanyola amb un escut format per dues NN sobreposades i una petita creu, que recorda molt el símbol Wolfsangel o ganxo del llop usat per grups neonazis, també a Espanya, que va ser el símbol de la Segona Divisó de Panzers alemanya o més recentment del batalló Azov ucraïnès. Unes protestes a les quals es van sumar a Madrid els grups ultracatòlics i tota la ultradreta actual com La Falange, Democracia Nacional, Hacer Nación, España 2000, ultres del futbol, etc, portant bé la bandera espanyola amb l’escut franquista, bé el que anomenen “banderes llises”; és a dir, sense l’escut constitucional . I va fer ressuscitar grups desapareguts i les seves líders com Melisa Domínguez Ruiz, del ja inactiu Hogar Social Madrid, o Isabel Medina Peralta, la d’“el jueu és el culpable” que fa dos anys liderava el desaparegut Bastión Frontal, grup que va reactivar el seu compte de Telegram, a més dels que van liderar fa uns anys suposats grups veïnals sota el nom de “Madrid Seguro”. En altres ciutats com és el cas de Barcelona, el lideratge davant la seu del PSC ha correspost gairebé en exclusiva a Vox, amb el regidor de Cubelles, Jorge Mena, portant diàriament el megàfon amb què es llancen les consignes i càntics, i el regidor de Sentmenat, Santi Acosta, fill del diputat Manuel Acosta, el bombo que les acompanya.
S’ha d’incloure la participació i responsabilitat del PP en aquestes protestes, que de vegades acaben moltes nits amb violència o tallant autopistes sense autorització, com la de dissabte passat a Madrid, ja que va ser José María Aznar qui va exhortar que qui pogués “fer alguna cosa” contra l’amnistia, la fes. I va ser l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, que el 4 de novembre, segon dia de protestes a Ferraz, va prendre la iniciativa de tallar el carrer malgrat que no s’havia formalitzat la petició davant de la Delegació del Govern a aquest efecte. I grups com Neos, la plataforma impulsada per exdirigents del PP com Jaime Mayor Oreja o María San Gil, han tingut un paper rellevant donant suport tant a les concentracions davant les seus socialistes com a les manifestacions més multitudinàries. Núñez Feijóo i Mariano Rajoy han animat a continuar amb aquesta mobilització permanent i a participar tant a les manifestacions multitudinàries com la de dissabte passat a Madrid, com a les concentracions de tarda i nit davant les seus socialistes.
El sindicat vinculat a Vox, Solidaridad, ha convocat una vaga general per al proper dia 24, front a la qual el PP no s’ha posicionat, que, sens dubte, quedarà molt lluny de ser general més enllà que en alguns barris de Madrid alguns comerçeos abaixin la persiana una estona i es suspenguin les classes en algunes facultats. Perquè una vaga tingui afectació calen piquets amb cara de pocs amics a les cinc del matí a les cotxeres del metro i autobusos de Madrid i Barcelona i als accessos a Mercamadrid i Mercabarna. I no sembla probable que ni Vox ni la Falange ni els cayetanos de rosari en siguin capaços. Però sembla segur que malgrat que no es puguin mantenir les protestes diàries davant les seus del PSOE, els propers mesos, sobretot coincidint amb els tràmits parlamentaris la llei d’amnistia, les protestes davant de les seus socialistes continuaran. I que Vox i el PP, junts o separats, impulsaran amb associacions com les convocants de la manifestació de dissabte passat a Madrid, noves mobilitzacions els caps de setmana. Però tots dos partits, superades les objeccions a manifestar-se al costat de la macedònia ultra, han d’afinar la manera de gestionar aquestes protestes. El PP sabent que no hi haurà repetició electoral a curt termini, ha d’afrontar els embats i abraçades enverinats d’Isabel Díaz Ayuso a Feijóo, sabent que en les properes generals Feijóo només podrà assolir la majoria si és amb Vox, si bé hi ha qui pensa que si la candidata del PP a la Moncloa és Ayuso, la lideresa sí que podria assolir-la per si sola.
I pel que fa a Vox, afronta una legislatura que al Congrés serà irrellevant ja que amb el PP no sumen. I en haver baixat de 52 a 33 diputats, Vox ni pot presentar mocions de censura com les dues que va presentar la legislatura passada, ni pot interposar recursos al Tribunal Constitucional. Per això, Vox necessita agitar el carrer i liderar protestes. Unes protestes que han permès ressuscitar Ortega Smith encarant-se als antiavalots als quals pretenia donar lliçons sobre la Llei Mordassa. Una llei amb què els antiavalots al seu parer han de ser implacables amb els independentistes, però passius si els qui llancen ampolles són defensors de la unitat d’Espanya.
Ortega Smith va ser cessat de Secretari General fa un any després de les crítiques per la gestió de la seva mà dreta, el Vicesecretari d’Organització, Tomás Fernández Ríos, qui manu militari decapitava grups locals o provincials i exigia el lliurament dels fons dels grups parlamentaris autonòmics i grups municipals a comptes corrents centralitzats a la seu nacional de Vox. Ignacio Garriga va ascendir a la Secretaria General i Ortega va ser nomenat Vicepresident però va quedar exclòs del Comitè d’Acció Política, òrgan real de govern de Vox. I malgrat ser vicepresident, la nit electoral del 23 de juliol no va ser present amb la direcció a la compareixença davant la premsa i la militància. Divendres passat en canvi, va anar al carrer Ferraz amb el també diputat Tomás Fernández Ríos i el regidor de Madrid, Ignacio Ansaldo, tots dos excompanys seus dels boines verdes de la mili, i va pretendre alliçonar els comandaments de les Unitats d’Intervenció Policial que encapsulaven els manifestants que havien actuat amb violència, i els advertia que si carregaven cometrien un delicte d’abús d’autoritat. Actuació d’Ortega Smith que no ha estat censurada per Abascal i va motivar comunicats de repulsa dels sindicats policials, també dels fins ahir propers a Vox.
