Als mitjans i a les eines ideades pels treballadors, mai pel capital, se’ls poden donar usos beneficiosos o perjudicials. En això, la IA no és diferent. Sí que ho és que, per primera vegada, podria tenir un funcionament autònom amb aprenentatge automàtic aliè al control humà.
De jove vaig treballar en una companyia dedicada a la promoció empresarial. Enginyeria de la producció industrial: distribució a planta, processos de treball, interferències de màquines automàtiques, programació, càlcul de costos, control d’estocs. En acabar la tasca, al cap de pocs mesos d’iniciada, s’havia incrementat la producció i la productivitat, disminuïen els costos directes i la direcció aconseguia més control de la producció, del treball i dels treballadors, que el perdien. Aquest lucre necessitava obtenir, subreptíciament, la major part dels coneixements, l’experiència i la imaginació dels treballadors de la fàbrica. Apropiació qualificable d’indeguda, ja que no era conscientment acceptada ni expressament retribuïda.
La intel·ligència artificial resulta de la recollida de coneixements generats per la Intel·ligència Humana, condensada en mitjans digitals. Microsoft, Apple, Google, Meta, Amazon…, se n’apoderen gratuïtament i utilitzen la nostra activitat a les xarxes per entrenar els seus artefactes.
La imaginació, la intuïció i el context ens va induir a pintar a les coves d’Altamira i a evolucionar a l’art, la tècnica, la ciència, la filosofia, la literatura. A la moral i a la civilització. Què pot presumir la IA que no estigui a les nostres dades i en el càlcul de probabilitats? Les nostres paraules, les nostres imatges, les nostres cançons, tota la nostra vida digital es confisquen i serveixen per ensenyar les seves màquines a simular el pensament i la creativitat.
Per obligar-nos subliminalment a transitar per on els convingui. En funció dels seus interessos particulars, poden incidir en els costums, la cultura, la convivència i l’activitat de les persones i de la societat, individualitzant els missatges amb què ens estosseguen a través dels dispositius que els comprem.
Si ens manipulen a la seva conveniència, quina mena de perspicàcia col·lectiva ens condueix al fet que acceptem artefactes que condicionen la nostra conducta i soscaven la nostra voluntat, utilitzant el nostre saber acumulat? Especialment quan l’invent se’ls pot escapar de les mans sense control.
Propera la jubilació, vaig treballar de jurista a una Administració local. Les propostes de resolució, de les sol·licituds i els fets a considerar, les fonamentava en la legislació, jurisprudència i doctrina que obtenia en bases jurídiques digitals. Aranzadi, Laley, Lefebvre, Vlex. Cadascuna, per al mateix, proporcionava un repertori diferent en funció del que preveu l’algorisme de l’aplicació. Quan en lloc d’un humà, sigui un automatisme el que hagi d’estimar i resoldre, quina directriu, tècnica, ideologia i interessos vincularà a l’artefacte?
Enganyar de manera generalitzada requereix canvis en el llenguatge i en la seva interpretació. Els chatbots poden donar respostes convincents, però totalment fictícies, errònies o falses, fins i tot aportant referències a peu de pàgina fingides. A aquestes escombraries algorísmiques, fallada tècnica, insuficiència de referències o frau, en diuen “al·lucinacions”. A qui serà atribuïble l’error, la negligència, la culpa o el dol, si és el cas?
La intel·ligència artificial generativa podria ser una gran eina de recerca predictiva i capaç de dur a terme tasques beneficioses si, aquestes tecnologies, es despleguessin en un ordre econòmic i social molt diferent de l’existent a la pràctica, l’objectiu de la qual fos satisfer les necessitats humanes, protegir els sistemes que sustenten la vida i crear riquesa per distribuir-la en comptes de generar beneficis privats.
La tecnologia avança a una velocitat impossible de seguir per les normes legals i encara menys avançar-la. Fets consumats. Quan s’hagin implantat les noves joguines i es comenci a fer balanç de les destrosses socials, polítiques i econòmiques causades, si escau, la tecnologia ja serà omnipresent, de manera que els responsables polítics i els tribunals es poden veure sobrepassats i impotents.
L’autorització prèvia pel poder públic per a l’ús o la instal·lació d’un sistema d’IA a la xarxa és imprescindible i urgent, amb control sindical en el disseny i el funcionament.
