En tant que republicà, soc dels que penso que els prínceps i les princeses, els reis i les reines no haurien de governar cap país ni habitar en cap palau, més enllà dels contes. Feta aquesta introducció, entendrà el lector que estigui embafat amb tanta parafernàlia. Leionor de Borbón i Ortíz, de professió princesa, i no d’un conte, sinó d’un país anomenat Espanya, jurava l’altre dia, amb tota la pompa reial, una constitució que, si hagués tingut un germà baró, la discriminaria en la línia de successió al tron espanyol, relegant-la a una segona posició -ara és primera. Però, com que només té una germana, la infanta Sofia de Borbón i Ortíz, doncs podrà ser reina, si el seny no ho impedeix.
Si després del que ha plogut, amb l’avi de la princesa, Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, destronat en plaça pública després d’airejar-se als quatre vents les seves vergonyes, que abasten des de la cobdícia més extrema a la depravació més absoluta, i el tiet, Iñaki Urdangarín Liebaert, condemnat a sis anys de presó per prevaricació, frau, falsificació, tràfic d’influències, malversació de fons públics i frau fiscal, si després de tot això no ha caigut la monarquia espanyola, difícilment caurà. Descomptades, d’altra banda, les notòries relliscades del pare, el rei Felip de Borbó i Grècia.
Sempre he pensat, i temut, que el que sabem de la monarquia espanyola és només la punta de l’iceberg. La inviolabilitat reial esdevé una patent de cors per fer i desfer, com s’ha demostrat. Però, queda demostrat que l’abolició de la institució almenys a Espanya és llunyana i, així, la tercera república haurà d’esperar. A més, aquest és un país singular a on la majoria es declara republicana, però tolera i fins i tot agrada el circ monàrquic.
El nom d’Elionor té un origen incert. La teoria més difosa situa la seva procedència en el nom grec Elena encara que també es diu que pot venir del grec eleus, ‘compassió’, ‘pietat’ o del bretó elienenn que significa, ‘espurna’. Gosaria demanar compassió, si no pietat, a la futura reina, que s’aparti, segur que no li faltaria de res, i que permeti una organització de l’Estat més democràtica, a on el seu cap sigui votat pel poble, i a on les princeses tornin als contes infantils, d’allà a on mai haurien d’haver sortit.
