Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) demanen “corredors humanitaris” i “pauses per necessitats humanitàries” perquè l’ajudi entri a la Franja de Gaza. El text de conclusions remarca la “greu preocupació” dels 27 pel “deteriorament” de la situació humanitària a la Franja i reclama que l’accés humanitari sigui “continuat, ràpid, segur i sense obstacles”.
El document diu que “la UE treballarà de manera estreta amb els socis de la regió per protegir els civils, donar assistència i facilitar l’accés a aliments, aigua, servei mèdic, combustible i allotjament, tot garantint que aquesta assistència no és utilitzada per part d’organitzacions terroristes”.
El text, acordat pels líders europeus després de gairebé sis hores de debat, insisteix en la condemna a l’atac “brutal i indiscriminat” de Hamàs contra Israel. “L’ús per part de Hamàs de civils com a escuts humans és una atrocitat particularment deplorable”, diuen les conclusions, que insisteixen en el dret d’Israel a defensar-se respectant el dret internacional i la llei humanitària internacional.
El document afegeix que “el Consell Europeu reitera la importància de garantir la protecció de tots els civils en tot moment en la línia de la llei humanitària internacional. I deplora totes les pèrdues civils”, i que també demana a Hamàs l’alliberament dels ostatges “sense cap precondició”.
Els 27 també fan una crida a “evitar l’escalada regional” i a treballar amb els “socis” per evitar-la, inclosa l’Autoritat Nacional Palestina. Finalment, la UE diu estar “preparada per contribuir al procés polític sobre la base de la solució dels dos estats” i dona suport a la idea de celebrar una conferència internacional de pau “aviat”.
Els líders europeus arribaven a la reunió molt dividits sobre la fórmula per demanar que es creessin les condicions perquè l’ajuda humanitària arribi a la Franja de Gaza, bloquejada per Israel. Alguns, com Espanya o Irlanda, eren favorables a la petició d’un alto el foc humanitari i d’altres a la idea d’una “pausa humanitària” o “pauses humanitàries”, mentre països com Alemanya o Àustria havien defensat fer servir el concepte “finestra humanitària”.
La discussió per als líders més reticents era trobar una fórmula que no interferís, segons ells, amb el dret d’Israel a defensar-se.
Michel remarca la “forta unitat”
En la roda de premsa posterior a la trobada, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha remarcat la “forta unitat” entre els 27. Michel ha insistit que el bloqueig “total” de la Franja de Gaza no respecta el dret internacional i ha apostat per treballar amb els països de la regió per evitar una escalada. També ha donat suport a una conferència internacional de pau per “garantir en el futur la pau, sostenibilitat i estabilitat” a la regió, tot defensant la solució dels dos estats.
Al seu torn, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha subratllat que “Israel és una democràcia atacada per Hamàs” i ha defensat que cal “escoltar perquè t’escoltin”. La presidenta de l’executiu europeu ha justificat així els viatges a Israel en plena guerra. “els líders han emfatitzat que el bloqueig ha d’acabar i la importància que els palestins puguin tenir accés a l’ajuda humanitària”, ha dit Von der Leyen sobre les conclusions.
