Els pregons de la Mercè són difícilment comparables. Cadascun té el seu enfocament i el seu valor. Per això no goso dir el que em venia al cap quan pensava com resumir en una frase, en un titular, el que va fer l’escriptora Najat el Hachmi el passat dia 22. Em va semblar un pregó compromès, progressista, de denúncia d’injustícies i despropòsits que afecten la convivència i la vida de la gent a Barcelona i a molts indrets del món. El més compromès de la història de les pregons de la Mercè? Dir-ho segurament seria injust per molts pregoners que l’han precedit i que també van aprofitar el seu discurs per denunciar allò que funciona malament a la ciutat i a la societat.
El Hachmi va ser contundent contra el racisme, el masclisme i l’explotació sexual. També contra el ‘comunitarisme’, la tendència a tancar les persones en grups homogenis que s’aïllen de la resta de la societat. Diluir els individus en col·lectius mobilitzats per un sol argument: la religió, la nació, l’ètnia. Però també contra l’hiperindividualisme que ens converteix en éssers egoistes, que pensem només en nosaltres mateixos, i ens porta a ignorar el dolor dels qui s’ofeguen al Mediterrani intentant arribar al nostre país o, fins i tot, els nostres pares i mares, gent d’edat avançada que aparquem en residències i visitem només de tant en quan.
La pregonera és conscient que els estats i els governs tenen gran part de responsabilitat en les injustícies que denuncia, des de les polítiques d’immigració de països com el nostre fins la preeminència en d’altres de predicadors misògins que pretenen decidir com vesteixen i com pensen les dones. Però alhora reclama la implicació de cadascun de nosaltres en l’atenció a les persones més vulnerables i les que pateixen abusos socials. Per això es va preguntar: “Volem que Barcelona sigui una ciutat hospitalària i acollidora?”. I la seva resposta va ser: “Doncs, siguem-ho tots!”.
Cap al final del seu discurs va aparèixer la paraula ‘fraternitat’. “La resposta als cants de sirena dels comunitarismes ha de ser la fraternitat, fugir de les tribus, no tornar al ‘nosaltres’ contra ‘els altres’”, va dir.
“Més acollidors i fraternals i menys individualistes i tribals” podria ser el títol que buscava per la crònica.
