Fa més d’una setmana que una residència de la Bordeta, a Barcelona, té espatllats els aires condicionats i no posa cap solució alternativa. Per si no queda clara la magnitud de la qüestió, això significa que, la setmana passada -i en plena onada de calor- un munt de gent gran amb diverses patologies, va haver de dormir amb elevades temperatures després que l’edifici s’estigués escalfant tot el dia. Cal destacar també que no és el primer cop que passa i no es fa res al respecte per oferir una mesura alternativa, ja que l’any passat també va passar.
Per si aquest fet no fos prou escandalós, una residència geriàtrica de Barcelona està sent investigada per un jutge, després de la denúncia de la Fiscalia per l’ocultació de la mort de vuit ancians a causa d’un brot de salmonel·losi que va afectar gran part dels residents en l’estiu de 2022.
El jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona ha obert diligències contra l’administrador i gerent del geriàtric, la directora, la governanta, el metge i la societat mercantil, per vuit delictes d’imprudència greu provocats en causar un “greu risc sanitari” a causa de la seva conducta “irresponsable”. En la denúncia, la Fiscalia detalla que des de finals de juliol fins a principis de setembre de 2022 la residència barcelonina (amb 100 places, 57 d’elles públiques), “va sofrir un brot de gastroenteritis aguda per salmonel·la que va afectar 39 residents, va ocasionar l’hospitalització de 15 i la defunció de vuit ancians”.
I el que passa en l’esfera de l’administració pública o les empreses privades és només un perllongament, un reflex, del que passa dia a dia a la societat i cada cop de manera més acusada.
Un tren ple de gom a gom amb tot de gent asseguda tot i tenir edat de poder estar dempeu, mentre que hi ha quatre persones grans dretes i una asseguda a les escales de la porta d’entrada.
“Paco, ajuda’m a aixecar-me, que em fa molt mal el genoll i estic marejada”, manifesta a la dona que deu rondar la setantena, asseguda com pot a les escales del tren de Rodalies.
La veuen, marejada, ningú no s’aixeca. La miren, l’observen i un noi d’entre uns 20 i 30 anys esmenta: “no em penso aixecar que el trajecte és molt llarg”. I segueix rient i jugant amb els seus tres companys de viatge. A cap dels tres els salta els alarma pel comentari del company ni tampoc s’aixeca per cedir el seu seient als qui podrien, perfectament, ser els seus avis.
Tots aquests escenaris es podrien titllar com a “problemes de salut pública” si no fos perquè realment són problemes de moral pública. Tinc la trista sensació que, sobretot en els darrers anys, com a societat hem après molt en alguns àmbits i desaprès encara més en d’altres.
La intel·ligència artificial i les tecnologies avancen a un ritme vertiginós, però perdem allò que, com bé diu Pérez Reverte, ens fa humans: la compassió, que segurament va lligada a l’empatia.
Hem entrat en una espiral de capitalisme tan ferotge que vivim immersos en la societat de usar i llençar, com bé deia el sociòleg Zygmunt Bauman, evitem els vincles per tal que aquests no ens enfonsin, convertint-nos així en màquines expenedores de relacions i els nostres vincles en objectes amb una obsolescència programada molt imminent. Si això ho extrapolem a les relacions amb els avis, ens trobem en un context en el qual ens oblidem que els nostres grans no destorben, sinó que, ara més que mai ens necessiten com nosaltres ho vam fer quan erem petits.
L’individualisme, l’edatisme i la bretxa digital separen les noves generacions d’aquells més gran fins al punt de condemnar-los a morir de soledat. I és que les xifres són irrefutables. Un estudi elaborat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa en 2021 va revelar que gairebé el 70% dels majors de 65 anys experimenten sentiments de solitud, i en el 14,8% dels casos aquest estat es considera greu o molt greu. Així i tot, són cada vegada més els ancians que viuen sols, i no sempre de forma triada.
I en aquest moment en què ells tornen a la infantesa decidim -generalment- enviar-los a residències quan molts cops no sofreixen de patologies o anar a veure’ls ben poc. Fa prop de dues setmanes, dues persones van ser localitzades sense vida a l’interior dels seus domicilis de Mollet i Montornès del Vallès. Ambdós eren grans. No van morir de soledat, van morir d’indiferència.
