Diada o festa dels indepes?

El 12 de juny del 1980, amb el Parlament i el govern de la Generalitat pràcticament acabats d’estrenar després de la llarga nit franquista, Jordi Pujol, elegit president amb els vots de CiU, Centristes de Catalunya-UCD i ERC, va signar la primera llei aprovada per la nova cambra. Aquesta llei instituïa que l’11 de setembre de cada any se celebraria la Diada Nacional de Catalunya. Els seus redactors van destacar que cal “un dia de Festa en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur”.

Cada any cal explicar a la ciutadania catalana perquè se celebra la Diada l’11 de setembre. 43 anys després de la seva proclamació, els mitjans de comunicació continuen informant cada any del perquè de la tria d’aquest dia concret. Si ens fiem de Vikipèdia, decisió que té els seus riscos, “l11 de setembre de 1714 tingué lloc la darrera defensa de Barcelona després de 14 mesos de setge davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la qual els Borbons (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil, ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes”.

El primer acte de commemoració de l’Onze de Setembre es remunta a la missa en honor dels morts en els combats del 1714 que es va fer a l’església de Santa Maria del Mar, al barri barceloní del Born. No va ser una celebració tranquil·la. Els republicans hi estaven en contra perquè els molestava el to religiós de l’acte. Va ser l’any 1886. Des d’aleshores ençà hi va haver de tot els onzes de setembre. Impossible resumir-ho en aquest article. Al del 1977 diuen les cròniques que vam sortir més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per reclamar “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Mai ens podem fiar dels càlculs de participació a les manifestacions i encara menys a les de fa 46 anys, però érem molta gent. Va ser una veritable festa ciutadana, reivindicativa i plural.

L’esperit del 1977 s’ha esvaït. L’11 de setembre és la Diada dels independentistes des de fa un grapat d’anys. Els catalans que no ho són no celebren res aquest dia. Es manté el ritual que diverses entitats del país dipositin flors a l’estàtua de Rafael de Casanova que hi ha a la ronda de Sant Pere, a Barcelona. Moltes hi van per obligació, sense cap entusiasme.  Sobretot si saben el paper dubtós de Casanova el setembre del 1714. Insisteixo: no ho podem explicar tot en aquest article.

Què fan, què fem els catalans no independentistes el dia que se suposa que celebrem la festa del nostre país? Mirem entre tristesa i frustració com els mitjans de comunicació -amb especial dolor pel paper que hi juguen TV3 i Catalunya Ràdio- interpreten que el que importa de la Diada és la manifestació dels independentistes i comentem entre nosaltres quin dia concret de l’any creiem que seria bo que Catalunya tornés a tenir una festa que ens impliqui a tots plegats.

Sant Jordi seria una proposta a tenir en compte, tot i que em temo que els republicans i no republicans que fem fàstics dels sants i les religions preferiríem una celebració més laica.

Un altra dia parlarem de l’himne gore nacional que sonarà sense parar aquest dilluns a Catalunya.