El tancament del mercat de fitxatges, al voltant de la mitjanit de divendres de la setmana passada, va deixar per a l’anàlisi i la reflexió una situació delirant, des del punt de vista de la comunicació institucional, que es va produir quan un canal de Twitch va poder entrevistar en exclusiva al president Joan Laporta sobre les seves sensacions i algun detall de les operacions acabades de tancar. Una emissió en rigorós directe, se suposa que com a resultat de l’audàcia del periodista, l’únic que va sortir a caçar la notícia sobre on era i com rematava la jornada l’staff blaugrana sopant en un restaurant del Garraf, ni més ni menys que en companyia de Jorge Mendes, l’intermediari de confiança de Laporta i gran protagonista de la majoria dels moviments de mercat, ja que ara mateix l’agent portuguès representa els interessos d’Ansu Fati, Lamine Yamal, Balde, Abde i els Joãos, Cancelo i Félix.
El canal de Twitch va brindar l’oportunitat de conèixer i transmetre en exclusiva el discurs fresc de Laporta felicitant-se per la feina feta pel seu equip i per ell mateix en un intercanvi de preguntes molt amables, entusiastes i còmplices de la gestió de la junta que va tenir la seva recompensa en forma d’accés directe del mateix periodista als acabats d’aterrar João Cancelo i João Félix, a qui va poder entrevistar breument, també en exclusiva.
Aquesta segona part del desplegament és la que ha cridat poderosament l’atenció del periodisme i dels experts en la matèria que, sens dubte, es van sorprendre del fet absolutament inusual que un fitxatge, dos en aquest cas concret, obtinguessin permís del club per atendre a un reporter, en directe, com ‘enxampats’ casualment, la nit abans de la seva presentació oficial.
Al club blaugrana, amb independència de la junta que hagi governat o de qui n’ha estat el responsable de comunicació, feia dècades que no s’alterava la custòdia exclusiva d’un fitxatge per part dels mitjans propis del club, especialment de Barça TV, que tradicionalment oferia les primeres imatges del nouvingut a Barcelona i les primeres declaracions, un extracte de les quals se servien per cortesia als mitjans audiovisuals per difondre’ls amb la finalitat d’augmentar l’expectació. La resta de la premsa sabia que qualsevol esforç per trobar la localització dels nous cracs i molt menys poder assolir un registre d’imatges o de veu resultaria impossible a causa del blindatge mediàtic habitual.
La desaparició de Barça TV el 30 de juny passat, encara que traumàtica per raons òbvies, no va canviar aquest ritual de les presentacions de Gundogan, d’Íñigo Martínez i d’Oriol Romeu. Si més no, no hi va haver cap fissura mediàtica prèvia ni tampoc un xou com el de divendres a la nit, àmpliament recollit i difós per la resta dels mitjans que, paradoxalment, ni hi van tenir accés a la mateixa informació.
La raó, sobtada, d’aquesta permissibilitat o d’aquesta deferència cap a un mitjà en solitari només es pot deure a dos supòsits, el primer com a resultat del descontrol del departament de comunicació, sens dubte conseqüència de la manca de zel en la instrucció als nous sobre la deguda abstenció de relacionar-se amb cap periodista abans o després de la seva presentació i de deixadesa absoluta quant a la seva tutela, la del mateix president i la dels seus fitxatges. Laporta i el seu seguici van ser un blanc fàcil i accessible, potser sospitosament massa, per al periodista.
L’altra possibilitat, molt més creïble i probable, implica haver aplicat en aquest cas una estratègia de comunicació diferent, no pionera ni en el fons ni en la forma, encara que sí amb la pretensió calculada de controlar el mateix discurs oficial a través d’un canal menys convencional com és Twitch amb molts més seguidors que l’extinta Barça TV i un públic predisposat a viure aquesta festa dels fitxatges amb el frenesí, felicitat i ànim positiu que el mateix president.
Realment va funcionar, com era d’esperar, el fet d’haver permès al periodista -en aquest cas pactat- seure pràcticament a sopar amb ells amb un impacte notable i extraordinàriament contagiós i convincent de cara a l’audiència i al ressò obtingut, també instantani, a la resta dels mitjans i a les xarxes. Va tenir l’efecte desitjat d’haver propagat a tots els racons del barcelonisme, com volia Laporta, l’aparença d’un tancament de mercat històric i d’èxit sense precedents amb l’epíleg inesperat de compartir-lo, i celebrar-lo sobretot, amb el president en un ambient desinhibit i premeditadament espontani, exempt de la cotilla del protocol i les enormes limitacions que hauria imposat als mitjans un director de comunicació i sense aquella amarga fredor que mai no es va treure de sobre Barça TV en tants anys de funcionament.
A còpia de confondre la informació oficialista amb l’avorriment, Barça TV havia perdut l’eficiència ideològica d’altres temps, deixant oberta aquesta porta al fet que, en una evolució del control del missatge, els mitjans més populars i escollits pels barcelonistes, astutament dominats des de la junta directiva, s’encarreguin d’exportar el contingut i el discurs que més li convenen. El pas es homologar la funcionalitat dels nous canals, com Twitch, al domini complet de les xarxes socials laportistes, exercit des de fa molts anys en la conducció i la manipulació de l’opinió pública. Laporta no ha recorregut mai als seus propis comptes de Twitter, ni de qualsevol altra xarxa, per sotmetre a la seva voluntat l’univers de la interacció i comunicació digital blaugrana. Sí que s’ha preocupat, en canvi, d’alimentar i ‘satisfer’ els seus centenars de satèl·lits, fidels laportistes que remen, lluiten, atien i combaten l’enemic amb un èxit excel·lent. Tot plegat, com s’ha pogut comprovar, un exèrcit certament imbatible.
L’experiment de permetre aquest tipus de cobertura exclusiva a Jijantes, el canal de Twitch de referència laportista des de fa mesos, obeeix a aquesta intenció de continuar ampliant el discurs únic imposat socialment des de la junta. El periodista promotor de Jijantes, Gerard Romero, no pot dissimular la seva dependència permanent de Lluís Carrasco, ideòleg d’aquest tipus d’accions propagandístiques, ni aquest tarannà personal de guerrer al servei del règim, no tant pel to narratiu, eufòric, com per les preguntes que, tenint el president a mà, no li va plantejar com, per exemple, quina és la raó per la qual la venda de Barça Studios continua pendent, un any després, o per què no hi va ser amb Aitana Bonmatí a la Gala de la UEFA, com a president de l’equip campió de la Champions, especialment en un moment de tanta sensibilitat amb el futbol femení. La resposta és que Laporta, com és evident, encara confia en la rehabilitació de Luis Rubiales, del qual no n’ha demanat la dimissió, ni ell ni el Barça, com sí que han fet les internacionals del Femení.
Posats a preguntar també hauria estat un bon moment per saber què feia al Kirguistan, blanquejant el govern dictatorial d’aquell país amb el pretext d’inaugurar un Barça Escola tenint les inscripcions obertes de la plantilla i tant ‘treball’ per fer… des de l’estiu passat.
