El resultat de les eleccions del 23-J va col·locar Junts x Cat com un dels partits clau per a una investidura o per abocar Espanya a noves eleccions. Això ha donat al partit un protagonisme que no tenia, l’ha col·locat al mateix nivell que altres actors essencials i, per la seva naturalesa propera al bloqueig, entre els elements clau i més difícils de convèncer en les negociacions. La premsa conservadora espanyola, en veure el panorama, va voler demonitzar una possible repetició del pacte del PSOE i Sumar amb el suport dels independentistes, i ho va fer personificant en l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont tota la capacitat condicionadora de Junts. Un paper protagonista més que inesperat, ja que ell fa temps que no forma part ni de la direcció del partit.
Carles Puigdemont vol seguir d’eurodiputat. Les eleccions al Parlament Europeu estan convocades per al 2024, i l’expresident català dona per fet que serà cap de cartell de Junts. El que temen ara ell i el seu equip és que un pas en fals en l’estratègia política doni peu a un moviment judicial que posi difícil o impedeixi que es presenti a la convocatòria electoral. És per això que van amb peus de plom en cada cosa que fan o diuen.
