Parlar del tema és entrar en un camp de mines. El tema és, clar, el petó que li va fer el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, a Jenni Hermoso, una de les futbolistes de la selecció espanyola en la cerimònia d’entrega de medalles a les campiones del món.
Quan vaig veure el petó en directe vaig pensar que portaria cua. No em vaig imaginar, però, que es muntaria el sidral que s’ha organitzat. Sempre m’ha semblat que fer-se un petó als llavis és una forma com qualsevol altra de saludar-se. El que m’ha semblat poc respectuós amb la defensa de la igualtat de drets de les persones és que ens saludem de forma diferent en funció del sexe o el gènere que tinguem. Que els homes saludin les dones donant-los dos petons a les galtes i que se saludin entre ells amb abraçades o encaixades de mans ho trobo reaccionari. Que hi hagi salutacions diferents en funció del status social de cadascú és lamentable. Allò de fer petons a les mans dels Reis o inclinar el cos davant seu, vull dir.
Entenc que es parli de tu a les persones a les quals es coneix i s’aprecia i de vostè a les que contactem per primer cop a la vida. Però tutejar no implica necessàriament que es tingui bona relació amb l’interlocutor. A les discussions al carrer per qüestions de trànsit el tuteig i els insults van junts. Saludar-se donant-se petons els llavis no implica, cal dir-ho?, que sigui l’antesala d’una relació sexual.
Com que no estem parlant d’una convenció acceptada i estesa és evident que abans de donar un petó als llavis quan trobo algun conegut o coneguda he d’explicar-li la meva visió de la jugada. Si oferís una encaixada de mans a una dona probablement també li hauria de donar explicacions. I com que tampoc no es tracta de començar cada trobada amb cinc minuts de reflexió sobre quina és la manera menys discriminatòria de saludar-se opto per seguir el manual en vigor: petons a les galtes de les dones i encaixada o copets a l’esquena dels homes.
En el cas de Rubiales i Hermoso s’hi barregen molts més ingredients. Rubiales és el president de la Federació i Hermoso una futbolista. És a dir, Rubiales vindria a ser el ‘jefe’ d’ella. Si dues jugadores s’haguessin donat petons als llavis en la celebració de l’obtenció de la Copa del Món ho hauríem trobat d’allò més normal. Segurament algunes ho van fer. També ho fan els actors i les actrius, sense diferenciar sexes, i no s’ensorra el món.
El discurs de Rubiales a l’assemblea de la Federació que presidia va ser lamentable, repartint acusacions i amenaces i forçant el suport de molts dels que hi van participar abusant de la seva posició de poder. Es mereix les crítiques que ha rebut per aquesta intervenció. Hi ha d’altres crítiques menys raonables, com les que li han caigut des de l’independentisme més intransigent que l’ha identificat amb una Espanya casposa que no és la real o la del president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, un personatge d’extrema dreta al qual el feminisme li produeix urticària però que ha estat històricament barallat amb ell.
Hi ha mil maneres de saludar-se al món. Uns fan petons als llavis o les galtes, uns altres posen els nassos en contacte, uns altres encaixen mans, n’hi ha que baixen el cap i ajunten les mans o n’hi ha que simplement diuen “hola”. N’hi ha que prohibeixen que els homes i les dones se saludin.
Resumint, que no em vaig escandalitzar tant com moltes amigues i amics pel petó de Rubiales a Hermoso i que crec que seria una bona idea que a la Federació Espanyola de Futbol li treguin la paraula de “Reial” i hi posin una dona al capdavant.
Salutacions cordials!
