El remolí dels despropòsits en què s’ha convertit el Barça de Joan Laporta ha posat de ple a Ronald Araujo en el centre d’una cruïlla tan perjudicial per al club com per al jugador. Si més no, es tracta d’una situació incòmoda per culpa, una vegada més, de la improvisació amb la qual actua Laporta i, sobretot, dominada per la precària economia blaugrana, que obliga a formalitzar traspassos que alleugereixin la tresoreria i el marge salarial blaugrana abans del 30 de juny pròxim.
Araujo, pilar de la defensa i jugador franquícia del nou projecte, ha estat la referència icònica de la presentació recent d’un documental del club, de la sèrie Origens, posteriorment convertit en la peça estrella de Barça One, la nova televisió blaugrana, al voltant de la seva història personal de superació i èxit. El seu cas resulta paradigmàtic sobre aquest estat de confusió i contradicció, atès que, fa només unes setmanes, era una peça intocable, intransferible i tan clau que des de fa mesos té sobre la taula una proposta de renovació i ampliació de contracte i de les seves condicions. També, és clar, hi ha una contraproposta dels seus agents que Laporta ha anat desatenent perquè no pot continuar signant compromisos que no caben en l’actual marge salarial amb LaLiga, de 207 milions.
Dit d’una altra manera, mentre Araujo estigui subjecte al seu actual contracte està dins de la plantilla. En el moment que s’incrementi la seva fitxa, per contra, passarà a ser un jugador no inscriptible pel baix límit de Laporta. En aquest trànsit de les negociacions han coincidit dues circumstàncies que, al final, a més de congelar el bon rotllo inicial i la proximitat d’un acord, han allunyat a les parts i han refredat les relacions.
D’una banda, l’oferta del Bayern de Munic per convertir-ho en el nou kaiser de la defensa bavaresa i, per un altre, la despesa aparentment realitzada pel club en Vitor Roque, que contradiu i posa en dubte que Laporta i Deco tinguin de veritat la pretensió d’apuntalar la continuïtat d’Araujo.
No ha millorat les coses que el defensa uruguaià fos el gran protagonista del partit que va acabar amb l’eliminació el Barça en Champions i, molt menys, que un company seu, Gundogan, posés en relleu la doble errada en la jugada, provocant la caiguda del davanter del PSG, sense considerar el perjudici que podia causar a l’equip, i sense avaluar que la pilota se l’havia avançat massa i això hauria facilitat la intervenció de Ter Stegen per a conjurar el perill. Des de llavors, Araujo s’ha sentit desemparat per la junta, pel cos tècnic i, lògicament, descol·locat, ja que la mateixa premsa laportista, que el qualificava d’intransferible una setmana abans, ara filtra que Araujo podria ser un dels sacrificats en les vendes pre-estiu a causa de la seva baixa amortització i elevada valoració en el mercat. En tot just aquest lapse, el mateix entorn del jugador ha canviat el discurs sobre el seu futur, que abans només implicava continuar vestit de blaugrana i ara està obert a escoltar ofertes i contemplar altres opcions, especialment la d’anar-se’n al Bayern la pròxima temporada. Que finalment la junta hagi decidit la continuïtat de Xavi per una temporada més no sembla alterar a l’actual estat de coses.
S’obre una altra via d’aigua, futbolística i mediàtica, que amenaça de protagonitzar un veritable serial i, al mateix temps, acabar d’enredar encara més l’actualitat barcelonista, prou surrealista. L’aparell de comunicació del club és capaç de filtrar la possibilitat de fitxar a Bernardo Silva del City, jugador amb una clàusula de sortida de 50 milions, i admetre, simultàniament, que urgeix traspassar Araujo i probablement algun futbolista destacat més per a fer les paus amb LaLiga. És a dir, per cobrir l’impagament de Barça Studios, que ja se’n va als 100 milions el 15 de juny pròxim.
Una bipolaritat que s’explica per la necessitat de mantenir un relat d’il·lusió i d’optimisme de cara a la pròxima temporada amb l’arribada de reforços que, al mateix temps, contempla la necessitat del sacrifici de determinades peces.
Finalment, el factor Cubarsí ha vingut a influir poderosament en aquesta jugada d’escacs, ja que Laporta i Deco consideren que el defensa del planter ja és avui una peça més important que Araujo en la línia central, la qual cosa converteix a l’uruguaià en un element prescindible de la saga i, també de manera contradictòria, provoca una pèrdua de valor de mercat del jugador, pel qual el Bayern no pagarà ni molt menys les xifres que es remenen, per damunt dels 100 milions. El conjunt alemany només està disposat a jugar-se poc més de 60 milions, 70 com a màxim, sabent, a més, que Laporta necessita ingressos abans del 30 de juny indefectiblement. Si Laporta no aconsegueix resoldre el forat de Barça Studios, no tindrà un altre remei que acceptar l’oferta per Araujo, per sota del seu valor real.
