El massís del Montseny, un dels espais naturals més humits de Catalunya, també està patint amb força els efectes de la sequera. Torrents i fonts seques o amb molt poca aigua i grans extensions de bosc mort són els signes més evidents d’una situació pràcticament “inèdita” a la zona. Els que ho estan patint més són els pagesos i ramaders, que s’estan quedant sense aigua per donar als animals o per conrear, i el sector turístic. “Si no fos per les cubes d’aigua que em van portant hauria de plegar”, apunta Alfons Planas, president de l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM).
Els gestors del parc natural reconeixen que la situació és “molt preocupant” i que si es manté pot canviar el paisatge i les espècies que hi viuen. Planas ha assegurat que, tot i que en els darrers tres anys han anat rebent “avisos” per la manca de pluges, mai havia viscut una sequera com l’actual, que defineix com a “inèdita”. El president d’ARAM i empresari turístic calcula que les reserves d’aigua a torrents i fonts estan avui dia al 10% i pronostica que si no plou aviat la situació “es pot complicar molt”.
Planas ha afegit que, fins ara, ha tingut aigua suficient per mantenir el bestiar, però que com molts veïns de la zona aquest any ha deixat de plantar mongetes, tomàquets i blat de moro, els conreus que més aigua necessiten. També assenyala que, per primera vegada, ha hagut de contractar diverses cubes d’aigua per mantenir l’activitat al restaurant familiar. “Molts restauradors i empresaris turístics ens hem proveït de cubes perquè amb les reserves actuals no podíem treballar i si la cosa continua com fins ara aviat passarà el mateix amb el bestiar”, ha alertat.
Alhora, la sequera està posant en perill molts boscos del parc. Així ho ha explicat Daniel Guinart, que ha recordat que les plantacions d’espècies exòtiques de pins, en no estar habituades al clima mediterrani, estan patint molt la falta d’aigua. “Molts propietaris que van plantar aquestes espècies per treure’n un rendiment econòmic estan veient com aquest banc de diners que tenien guardat a la muntanya corre perill”, ha afegit.
En relació amb la gestió forestal, el 80% dels boscos del Montseny són privats, i la gran majoria no es gestionen adequadament, cosa que provoca que aquests es “beguin l’aigua que abans manava de fonts i rius”. Guinart creu que si la manca d’aigua esdevé crònica hi pot haver una “transformació” dels boscos del Montseny en les pròximes dècades on l’alzina, que aguanta molt millor la sequera, substitueixi els faigs i els pins exòtics, que necessiten hàbitats molt més humits. Una transformació que, de retruc, afectarà també les espècies que hi viuen.
