La falsa metgessa

Enric Marco es va fer passar per un dels supervivents de l’Holocaust; Alicia Esteve -àlies ‘Tania Head’- va fer de portaveu de les víctimes de les Torres Bessones, però no hi era quan l’atemptat; Pilar Abel va fingir ser la filla del pintor Salvador Dalí fins que l’ADN la va desmuntar; Oswald Aulestia és considerat com un dels més grans falsificadors de pintures; Manel Monteagudo va falsejar haver estat 25 anys en coma; Bartolomé Rubia “Bartolín”, exregidor el PP de la Carolina (Jaén), va aparentar un segrest d’ETA; Janet Cook va guanyar el Pulitzer per articles falsos sobre un addicte a l’heroïna, publicats al The Washington Post… El món és ple d’impostors. Marco -la història del qual podem llegir en la magnífica novel·la El impostor, de Javier Cercas-, ho justificava dient: “Soc un mentider, sí, però no un farsant, ni un falsari. Això meu va ser una simple distorsió de la meva pròpia història”.

En l’interludi estiuenc, just quan les notícies de temporada van donant pas, lentament, a les serps d’estiu, alterat enguany per unes insòlites eleccions generals, s’ha colat la notícia de la falsa metgessa. Una “distorsió” que, com acostuma a passar amb la majoria d’aquestes històries, ha captat l’atenció i interès del gran públic. Què serà que ens atreuen tant els ‘Marcos’? La dona, de la que coneixem l’edat, 30 anys, i la procedència, Torelló (Osona), es va fer famosa en descobrir-se que s’havia fet passar per metgessa durant set mesos a l’hospital de Berga. Després, s’ha anat sabent que també ho va fer a l’hospital universitari Dexeus de Barcelona, a l’hospital de Vic, en una clínica de Girona, en una empresa de prevenció de serveis sanitaris, en una d’ambulàncies… Els Mossos investiguen fins a vuit centres sanitaris i no es descarta que n’hi pugui haver més.

La falsa metgessa sempre va actuar amb normalitat, sense aixecar sospites; això sí, sol·licitava molta informació i preguntava molt abans d’elaborar un informe mèdic, expliquen els seus companys. Va ser “molt llesta i prudent”, conclouen. Va ser detinguda a Vic i després la jutgessa la va posar en llibertat provisional. Tot i que el conseller de Salut, Manel Balcells, s’afanyava a defensar els protocols de contractació i definia el cas com a “puntual”, l’hospital de Berga va acomiadar al director de recursos humans del centre. Alhora, el sindicat Metges de Catalunya ha reclamat a CatSalut un control més gran de les contractacions per tal d’evitar que es produeixin més casos de possible intrusisme professional. El sindicat considera que el dèficit de facultatius “no pot justificar la laxitud” de verificació de la formació, competències i experiència laboral dels candidats. “Els controls han de ser exhaustius i les garanties han de ser totals”, subratlla l’organització sindical. També ha sol·licitat que s’investigui la “cadena d’errors” comesos i que es depurin responsabilitats, ja que es tracta d’un fet “molt greu” que podria haver comportat un risc per a la salut dels usuaris.

Així ha començat l’estiu, a veure com acaba…