Entrada la nit del 28 de maig, tres figures sortien al balcó de la seu del Partit Popular a Madrid, sabuts els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques: al centre, el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo; a un cantó, l’alcalde José Luis Martínez-Almeida, i a l’altre, la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso. Les cares lluïen de felicitat, i és que ella havia aconseguit la majoria absoluta ⸺amb un total definitiu de 70 escons sobre 135⸺, després de fregar-la als comicis de 2021, i Almeida havia assolit la mateixa fita, doblant gairebé els resultats de 2019 ⸺de 15 a 29 edils⸺, en fer-se amb els 11 de l’enfonsat Ciutadans i una mica més.
El PP no veia unes xifres tan propícies des del 2011, quan Esperanza Aguirre, amb 72 representants, i Alberto Ruiz-Gallardón, amb 31, obtenien sengles majories absolutes al capdavant de la Comunitat de Madrid i de l’ajuntament capitalí. Tot plegat, els populars han governat ambdues institucions durant pràcticament 30 anys, tret del període de Manuela Carmena com a alcaldessa.
D’una manera o altra, el Tamayazo de l’any 2003 s’ha anat consolidant i avui gairebé ningú se’n recorda de Rafael Simancas, ara secretari d’Estat i a qui aquell episodi de presumpte transfuguisme va vedar l’opció d’esdevenir president autonòmic. En canvi, tothom més o menys sap qui és Esperanza Aguirre, la beneficiària. Per la seva banda, personatges com l’expresident socialista Joaquín Leguina o els batlles dels 80 Enrique Tierno Galván o Juan Barranco semblen pertànyer a una certa prehistòria política.
Al llarg d’aquests anys, el PP madrileny ha mostrat diverses cares: del to i tarannà d’un Gallardón o una Cifuentes als d’una Aguirre o una Ayuso. I aquí som avui dia: l’aparició de Vox ha fet virar a la dreta certs corrents entre els populars, quan alguns ja s’hi movien amb soltesa. És el cas d’IDA ⸺inicials de l’actual presidenta madrilenya⸺, qui al seu discurs d’investidura a l’assemblea va deixar frases com: “Espanya mereix un millor Govern i no vol que els seus enemics n’ocupin les institucions, ni que la canviïn per la porta del darrere. Bildu sí que està governant Espanya, ells i els seus socis sí que han buscat el desprestigi o el menyspreu de les nostres més altes institucions: la corona, els jutges, les forces i cossos de seguretat de l’Estat, les forces armades”, i l’enumeració va continuar.
En aquesta estratègia de parlar més d’Espanya que de Madrid, referendada a les urnes pels votants, Ayuso també va voler posar-se com a exemple d’estalvi públic en mantenir un Govern amb sols nou conselleries, eliminant-ne la vicepresidència i, de pas, ple de cares noves. La mateixa presidenta va anunciar que continuaria “reduint viceconselleries i direccions” per tenir “probablement el Govern més auster” de l’Estat. Una lectura alternativa d’aquestes mesures seria l’aprimament implacable de l’administració pública, obeint la desaparició de la figura del vicepresident i la renovació íntegra dels consellers que Ayuso no vol ningú que li faci ombra, i quan li sembla, fa taula rasa.
Però, en aquesta operació de fer més minsa l’administració, la presidenta no oblida els que, d’una forma o altra, van ajudar-la a ella o als seus. Així, Ana Dávila encapçala la Conselleria de Família, Joventut i Afers Socials, després d’haver estat viceconsellera d’Assistència Sanitària i ser cessada l’octubre del 2020, quan ja havia signat el contracte de subministrament de mascaretes pel qual el germà d’Ayuso va rebre una comissió d’almenys 55.850 euros. Aquestes victòries als governs autonòmic i municipal no només a Madrid, sinó a bona part de l’Estat, van fer créixer l’optimisme del PP de cara a les generals amb el lema de campanya Estiu blau, en referència a la sèrie dels anys 80. Però a Madrid alguns han lamentat que l’estiu agafés el to verd de Vox, que en els seus pactes amb els populars ha vetat l’obra Orlando, de Virginia Woolf, a la localitat de Valdemorillo, o ha eliminat els punts violetes “podemites” (en paraules de l’edil de Serveis Socials) de suport a les dones assetjades o maltractades a les festes municipals de Torrelodones. Per arrodonir-ho, el cantant Rayden ha anunciat que no actuarà a les festes d’Alcalá de Henares, d’on és originari i on també governen PP i Vox, com a “deure moral” per “la censura” exercida per l’extrema dreta. Tot això explicaria per què el PP de Madrid ha baixat del 47,3% del vot a les autonòmiques al 40,5% a les generals del 23-J, o per què Vox va obtenir-hi 7 escons el 2019 i ara s’ha quedat en 5.
